SR. LAPORTA

EN FA UN ANY L’HI ENTREGAVA
UN VERSET D‘UN SERVIDOR
DELS DOS ANYS QUE VD. ESTAVA
GOVERNAN NONSTRE TIMÓ.

DIRECCIÓ PER CERT MOLT BONA
DE LO BE QUE HO HA PORTAT,
DE LA UVI QUE ESTAVEM
ARA ESTEM A L’ESTRELLAT.

JO NO SÉ SI AQUEST LLIBRE
DIRIGIT EN EL CAMP NOU,
S’HA PERDUT O NO L’HI DAREN,
PER NO TINDRE ENRENOU.

QUE PER CERT ELS QUE VAIG FER-NE
I QUE VAIG REPARTIR,
HA ESTAT L’UNIC SENS RESPOSTA,
LA QUE MÉS VOLGUÉ TENIR.

ARA JO DONCS APROFITO
A VIGÍLIES DE SON SANT,
DESITJAR-LI UN GRAN DIA
AL REDOS QUI ESTIMA TANT.

HI HO FAIG EN TAN ENTUVI,
QUE JA SÉ QUE PASSARÀ,
EN EL DIA DE LA FESTA,
PER NINGÚ PODRA ESTAR.

LI DIRAN VÁRIES MANERES
DE LA FORMA QUE HO ESTA FENT,
QUE COM JO HO REPETEIXO
EL VULL SEMPRE PRESIGENT.

SÓC MOLT GRAN SR, LAPORTA,
JA EN SOC FET NORANTA DOS,
QUE JO DINTRE D’AQUEST BARÇA
JA N’HE VIST DE TOTS COLORS.

PROU ELS METGES ARA HEM DIUEN
QUE NO TINGUI TAN TRAÜT,
QUE NO SURTI MÉS DE CASA
QUE NO TINGUI UN DISGUST.

CAR TENIA JO L’IDEA
DE PARLAT-NE AMB VD.,
MÉS LA VEU QUE CARA A CARA
AQUEST GOIG JO NO TINDRÉ

QUE SI MAI EN SA AGENDA
EN PASSÉS PER MON POBLAT,
I EN PARÉS TANT SOLS MITJA HORA
FORA MA FELICITAT.

LI RENOVA LA GRAN JOIA
QUE HA TINGUT NOSTRE AFICIÓ,
DEL NO RES HA FET MIRACLES,
FINS A SER-NE CAMPIÓ.

I NO SOLS PER NOSTRA LLIGA,
ENS HA DUT MOLT MÉS ENLLÀ,
CONQUISTANT A TOT EUROPA
QUE TOTHOM RECORDARÀ.

ARA ADÉU SR. LAPORTA
SI ELS METGES M’HAN PRIVAT
DE QUE FACI MENYS SORTIDES
ALTRE COSA M’HAN DONAT.

ÉS ESCRIURE TAN COM VULGUI
QUE PER MI SERÀ SALUT,
PER LO TANT NO LI EXTRANYI
DE QUE TINGUI MÉS REBUTS.

I PERDONI L’ESTONETA
PER LLEGIR LO D’AQUEST VELL,
QUI DE COR EL FELICITA
ES JOSEP SOLÉ BALCELLS.

DERBI-BARÇA-MADRID

EN EL DERBI D’AQUEST DIA
VA SER UN DERBI IGUALAT,
TOTS JUGAVEN EN BRAVURA,
I FOU JUST EL RESULTAT.

JA SABEM QUE TOTA REGLA
TÉ LA SEVA EXEPCIÓ,
QUE EL SENYOR QUE L’ARBITRAVA
NO ES PORTÀ COM TAL SENYOR.

COM VEGEREM RAMOS MARCOS,
JUGADOR MOLT VIOLENT,
A EN RONIE PER DARRERA
L’HI PICÀ MOLT FORTAMENT.

QUE SI AIXÒ NO ÉS UNA ROJA
I ENTRAR-HI AMB INTENCIÓ,
DE PORTAR-LO A LA BARRERA
QUI ELS HI FEIA MÉS DE POR.

EL PENAL PICAT A GUTI,
IGUALMENT EL VAREN FER
EN EL MESSI DINS A L’ÀREA,
NI LA GROGA LII TRAGUÉ.

I AL FINAL EL GRAN DIARRA
A EN RONIE VA TUMBÀ,
UN PENAL COM UNA CASA,
QUE FENT L’ORNI NO PITÀ.

ES CANSÀ DE DAR TROMPADES,
EN ELS DOS MÉS BONS PER CERT,
PER TRENCAR-LOS LES JUGADES
O PORTAR-LOS AL BANQUET.

ARA ANEM AL QUE JO PENSO
SOBRE NOSTRES JUGADORS,
QUE NO TOTS DAREN LA TALLA,
DEFENSANT NOSTRES COLORS.

QUATRE O CINC SOLS ES SALVAREN
EN UN JOC MOLT MÉS QUE BÓ,
AL DAVANT FOU EL GRAN MASSI.
QUE PER MI FOU EL MILLOR.

A LA MITJA ÉS L’INIESTA
EL QUE TALLA EL BACALLÀ
MÉS LA SORT NO L’ACOMPANYA,
QUAN ES L’HORA DE MARCAR.

QUI L’HI PRENGUI LA PILOTA
JA POT DI QUE SAP JUGAR,
LA REMENA DE TAL FORMA,
QUE COM ELL NINGÚ HO FÀ.

A DEFENSA FOU EN TURAM
QUI DONÀ UN SECITAL,
DE SABER I VETERANIA,
UN PARTIT PER EMMARCA’L.

EN VALDÈS EN VA SORTIR-NE
MÉS QUE BÉ D’AQUEST PARTIT,
ELS TRES GOLS QUE VAREN FER-LI
NO SE’N SENTI PENEDIT.

QUE VA FER UNES PARADES
QUE ES JUGAVA EL CRUSTÓ.
COM VA FER EL GRAN CASILLAS
IGUALMENT L’ALTRE CANTÓ.

I DIRÉ QUE RONALDHINO
EN VA FER UN BON PARTIT,
NO LI DEMANEM MIRACLES,
QUE EL DEIXAREN MIG TULIT.

PER L’ENTRADA D’AQUELL HOME
QUE LA ROJA MERESQUÉ,
PRO EL DEL PITO QUE ES QUI JUTJA
TINGUÉ POR DE FER-HO BÉ.

DE PUYOL,XAVI I DECO,
TAMBÉ DAREN LO MILLOR,
I EL ETO’O MOLT VA DAR-NE ,
AL SORTIR D’UNA LESIÓ.

UN APARD ES PER EN MARQUES
QUE NO ÉS LO QUE ERA ABANS
UN FORTÍ I UN BARRERA,
I ARA ÉS SOLS UN DE TANS.

DE EN GUDI I EN GIO
POCA COSA EN PUC DIR:
D’ OLEGUER MOLT MENYS ENCARA
QUE VEGÉ LA ROJA ALLÍ.

JUGANT DEU EN CONTRA DOTZE
MITJA PART ANANT A PEU,
SORT QUE EL TÈCNIC MACARRONI,
MÉS ENLLÀ DEL NAS NO VEU.

AMB AQUELL GRAN AVANTATGE
SI NO FOS TANT RETINGUT
DE SEGUR QUE NOSTRE BARÇA
MOLTS MÉS GOLS HAGUÉS REBUT.

PER LO TANT AMICS DEL BARÇA,
COM HEU VIST MOLT VAN JUGAR:
NO ES GUANYÀ,I ÉS UN LAPSUS
QUE A TOTHOM L’HI POT PASSAR.

11—DE –MARÇ—2OO7

CAMPIONS

En tenim a Barcelona
dos primeres divisió
un ha fet del Rei la copa
l’altre lliga campió.

L’Espanyol fa la proesa
amb tan pocs aficionats,
que avui dia sens recursos
ha vençut dificultats.

Com veiem està encara
en perill de anà a l’infern,
que després per a refer-se,
el suplici serà etern.

Si el Barça ha fet la lliga
i ja és un potentat,
s’ha guanyat aquesta copa
per sa gran regularitat.

Que jugant de tal manera
té l’estadi sempre ple,
que vol dir que per finances
ja no té de mirar rés.

Si portem consecutives
dues lligues en escreix,
en vindran moltes més d’altres
i que el Barça s’ho mereix.

Que dels cracks que ara disfruta
jo diria que en te prou,
més si arriba una figura
ha de ser rovell de l’ou.

A Castella hi ha un adagi,
que ens ho diu poc més o menys,
que uns bombons mai es refusen
ni que siguin Madrilenys.

ESPANYOL

NO SÓC JO CAP PERIQUITO
QUE VAIG NEIXER JA CULÉ,
HO SERÉ ARA I PER SEMPRE
FINS I TOT QUAN MORIRÉ.

MES AIXÒ NO VOL PAS DIR-NE
QUE NO VULGUI L’ESPANYOL,
ES EQUIP DE CASA NOSTRA
I QUE BAIXI NINGÚ HO VOL.

HA TINGUT MOLTS ALTS I BAIXOS
ARRIBANT QUASI ALS LLIMS,
PRO TAMBÉ HA TINGUT DIES,
QUE HAN ESTAT MÉS QUE SUBLIMS.

EN LA LLIGA POCA HISTÒRIA,
EN LA COPA JA MOLT MÉS,
DONCS JA TÉ EN SES VITRINES,
QUE DEMOSTREN LO QUE ÉS.

I EN LA UEFA ENS DEMOSTRA
EN LO MOLT QUE SAP JUGAR,
CAP PARTIT D’EIXA LLIGA
HA DEIXAT DE PUNTUAR.

ESPEREM SIGA LA RATXA,
QUE AQUEST ANY MARXA MOLT BÉ,
FINS EL BARÇA DERROTAVA
NADA MENYS QUE EL DEBANTÉ.

ES QUE TÉ EN LES SEVES FILES,
HOMES BONS PER TOTES PARTS,
EN LA PORTA HI TÉ EN KAMENI
QUE LI DON GRANS RESULTATS.

I LA MITJA QUE NO ES MANCA,
QUE HI TÉ FORÇA QUALITAT:
I AL DAVANT HI HA EL GRAN TRIO
QUE PER MOLTS ÉS ENVEJAT.

LO PELAT EL DE LA PENYA
QUE EN EL MINI ES FORJÀ,
NO SURÀ EN A CAN BARÇA
QUE EL “”GRAN”” CRUYF EL DESCARTÀ

EN TAMUDO I EN GARCIA,
DEU NI DO QUINS DOS ALETS,
SI ET DESCUIDES UNA MICA,
SE N’ESCORREN COM LES SERPS.

PER LO TANT HE DIT MON PENSAR,
I DESITJO SIA AIXÍ,
DOS EQUIPS A BARCELONA,
HAN DE SER SEMPRE EN AQUÍ.

MARÇ—2OO7

ESPANYA ISLANDIA

EL PARTIT ESPANYA ISLANDIA
POCA COSA EN PUC DIR
CAR VEGEREM JA SA IDEA,
QUE SOLS ERA RESISTIR.

AMB DEU HOMES AL DARRERA
I UN DE SOL ALLÀ AL DAVANT,
QUE EL PORTER DE CASA NOSTRA
NO ESTAVA SOLS MIRAN.

EN SEMBLAVEN BESSONADA,
MOLT FORNITS I BEN PLANTATS
I QUE ANAVEN A LA MODA,
AMB EL CAP MOLT BEN RAPAT.

ES VEGEREN GOLEJADA
AL SENTIR-SE INFERIORS,
VAN POSAR AQUELL “CERROJO”
QUE NO HI PASSEN NI EL MILLÓ.

QUASIBÉ HO VAN LOGRAR-HO,
AGUANTAREN MITJA PART,
FINS QUE NOSTRE GRAN INIESTA
ELS TRENCAVA EL FORRELLAT.

EL PARTIT QUE VAREN FER-NE
TOTS ELS NOSTRES TITULARS,
CONVENÇUTS I AMB ENERGIA
QUE EN SERIEN BEN LLIURATS.

EL PASSAT AMB DINAMARCA,
UN PARTIT MOLT DIFERENT,
HI HAGUÉ CANVIS A LA VISTA
QUE ES NOTÀ NOTABLEMENT.

AL DARRERA LA DEFENSA
ENTRE MARCOS I PUYOL,
LA BARRERA QUE NO HI PASSA
PER ALLÍ TOTHOM QUI VOL.

EN EL MIG LES FORMIGUETES
QUE NO PAREN DE BREGÀ,
EN SON XAVI I INIESTA
QUI EL CERROJO ELS VA TRENCAR

ELS DEMÉS SON GRÀ D’ARENA,
EL POSAREN EN ALLÍ,
SI HO FAN DE TAL MANERA
NO TINDREM JA QUE PATÍ.

ARA APART PER AQUELL ÀRBIT,
QUE UN GOL ENS VA ANULAR,
SI HI VA VEURE UN CONTACTE,
PEL QUE FEU HO ACERTÀ.

JO L’ADMIRO DE LA FORMA,
QUE AVIAT ELS POSAR A TO,
SENSE TREURE CAP TARGETA,
DEMOSTRÀ SER-NE MOLT BÓ.

SI ELS ÀRBITS D’AQUI ESPANYA
QUE SOLS PITEN PER DICTAT,
SI IMITÉSSIN AQUEST HOME,
S’ACABAVA UN MAL DE CAP.

DE SEGUR QUE TOTS NOSALTRES
EN SON LLOC FÉSSIM IGUAL,
QUE SI ERRES CONTRA CASA,
QUEDARÀS SENSE NI UN RAL.

HA SIGUT I ÉS ENCARA
EL TABÚ D’AQUEST FUTBOL.
SI NO HI HA QUI HO ARREGLI
NO TINDREM MAI CLAR EL SOL.

MARÇ 2007

EL GAMPER

Aquí van quatre paraules
del partit que es feu allí,
uns minuts d’alternativa,
que després ja va venir.

Aquell joc preciosíssim
que ho varen dibuixar,
meva i teva la pilota,
quatre gols en van entrar.

Pel que es feu encara fou curta
si haguéssin encertat
dos cops Eto’o i Saviola,
jugadors de qualitat.

Mes també el Berdem Bremen
ocasions en va tingué,
els fallà la punteria
per poder-ne algun gol fer.

Que el partit sens cap mira,
molt bé podia ser,
sis a dos per nostre Barça
com pensem tots el culés.

Que jugant de tal manera
el Sevilla a tremolar,
si miraren l’espectacle
ja hem direu com han d’estar.

Finalment tenim al Celta
que de manco no en té res,
amb tants dies de combatre
pot venir algun revés.

Mes el tècnic que té el Barça
ho sabrà molt regular,
que demostra experiència
i el cap el té molt clar.

CONVENT

RECORD I

Pares, avis i besavis
A la vila ens van deixar,
Tres ermites molt boniques,
L’una d’elles ja no hi està.

La primera el Santuari,
Nostre mare la Mercè,
Un tresor en sa façana,
Com a símbol de la fe.

Donem gràcies que en la guerra,
No s’hagués enderrocat,
Ja que tot lo que era església,
Acabava tot cremat.

En el vuit-cents trenta i cinc,
A mitjans del mes d’agost,
Al capvespre enes flames
Ho arrassaven quasi tot.

Com també allí cinc frares,
Dintre d’ell hi van morir,
Ensenyaven i guiaven
Nostre poble Coloma.

Als cent anys d’aquella feta
Altra volta s’encengué,
Per a treure d’eixa vila
La gran fe que encara té.

Sos parets com un miracle
Aguantaren fermament,
I el tresor de sa portada,
Aguantà estoicament.
Juliol’06

MOURINHO

En Mourinho és el jove,
Que vingué en el camp nou,
En semblava mosca morta,
I ara està muntant un show.

I cregueu que la sap llarga,
Controlar-ho és tot es creu.
Quan es perd la culpa als altres,
Més si guanya és tot un Déu.

Del no res s’ha fet un home,
Molt actiu però rencorós,
Que ha tingut sempre problemes,
Amb companys entrenadors.

Quan entrà a casa nostra,
Ja es vegé son tarannà,
Ajudant als qui ara jutja,
I ara a tots vol ensenyar.

No és ruc, tampoc és neci,
Com prou bé ho ha demostrat,
Fóra bo si sa baleta,
Si per bé s’hagués girat.

No hi ha home que l’iguali,
En xerrar a la tun tun,
Ni que el multin ni el castiguin,
Ell segueix escampant fum.

Una cara com un marbre,
Mastegant sempre xiclet,
I si obre els seus llavis,
Per ferir a tort i a dret.

I si porta gabardina,
És igual aquell senyor,
Que mig guenyo i detective,
N’aclaria tota acció.

Jo creuré que son somriure,
No l’ha vist aquí ningú,
Si ho fes es perderia
Aquell títol d’home dur.

Si et mira cara a cara,
Amb els ulls mig aclucats,
Marxa ràpid de sa vora,
Per no oïr-ne disbarats.

Què passà a Inglaterra,
Amb les ordres que donà,
Fer servir fort la manguera,
Perquè faci mal jugar.

La segona fou més forta,
Que veient-se inferior,
Ordenar en els seus homes,
Anar cara l’intimació.

Si el rival és molt més ràpid,
Com el Messi fou allí,
Patacada al tobillo,
Que no ho torni a repetir.

Que si logra treure el Messi,
Ni que perdi un efectiu,
Ha obtingut lo que volia,
Que d’això en sap un niu,

El que diu de Catalunya,
Fem teatre del millor,
Però marxà el gran pallasso,
S’ha perdut molta afició.

Tots sabem les males tretes,
Sempre acaben malament,
Mes el Messi a la gloria,
I en Mourinho a l’infern.

Març 2006

EL GOL DE MESSI

En tenim a casa nostra,
Una perla sense preu,
És en Messi que tan Jove,
Tot el públic ja té seu.

Quan es posa la directa,
Són ses cames dos ciclons,
Que’ls rivals al seu darrera
Aturdits veuen visions.

Es desfà de dos contraris,
D’un tercer un quart i un quint,
El porter estirat a terra,
Que sols mira son esprint.

I el poc marge que li queda,
L’exprimeix fins a l’extrem,
Quasibé sembla impossible,
Més a dintre la veiem.

Em recorda a Ronaldo,
Aquell any que fou aquí,
En feu un al Compostel.la
Quasi exacte que’l d’ahir.

D’aquests gols no se’n fan gaires
Que ben pocs en contareu,
És un gol per emmarcar-lo,
I posar-lo en un museu.

Més com Messi és tan Jove,
I es veu tant eixerit,
En veurem més d’una festa,
Que un partit ha decidit.

Sols hi ha el perill de perdre’l,
Que no vingui aquell rus,
Li aboqui una fortuna,
I llavors, amén Jesús.

Abril 2007
JOSEP SOLÉ BALCELLS

Refranys:

Si el maig molta pluja hi ha,
Molta palla i poc gra.

Dies de maig, dies amargs,
Els pans curts i els dies llargs.

El maig comença amb creu,
Si un s’hi casa en té deu.

La flor de la hermosura,
Com la flor de maig en dura.

Pel maig
cada dia fa el seu raig.


Trons de maig,
Vents a raig.

Si plou per Sant Pere regalat
Quaranta més jo n’he contat.

Si sembres mongetes per santa creu,
En tindreu més no voldreu.

Per sant Urbà en sento dir,
Que és la clau del pa i el vi.

Josep Solé

RECORDS III

La tercera la recordo,
entre mig de dos camins,
a Montblanc una portava,
l’altre ens duia a Pontils.

Es va fer per l’arribada
aquest poble Colomí,
de la nostra gran Patrona,
que en gran goig es rebé allí.

Una hermita petiteta
un altar i quatre banquets,
s’hi resava el rosari
al diumenge a les set.

A les reixes de sa porta
més d’un cop veies allí,
qui hi resava el paranostre
i seguia son camí.

I d’allí la varen treure
per poder-ne aixemplar,
de Montblanc la carretera,
que estava allí al tocar.

De segur que si fos ara
amb la tècnica que hi ha,
apartant-la una miqueta,
s’hi podia ben quedar.

Més són coses de la vida
tot es fa en sentit de bé,
i la nostra Verge i Màrtir,
ja és al lloc on ha de ser.

Josep Solé

ONOMÀSTICA DE JOAQUIM MARTÍ

Per a ser-ne el teu dia,
Et dedico aquest verset,
Com amic bé t’ho mereixes,
Que en ta vida molt has fet.

Per mitjà de la revista,
T’he volgut felicitar,
Ique ho facin al llegir-lo,
Tons amics del més enllà.

Que tu passis aquest dia,
Amb salut pau i amor,
Rodejat de la família,
Avui dia ton tresor.

Que no falti en la taula,
Ni el xampany ni el bon humor,
I que així per molts anys sia,
T’ho desitjo de tot cor.

Home bo i senzillíssim,
Ets un gran historiador,
Unes mans també de plata,
En la teva afició.

De memòria prodigiosa,
Com hem vist en tons escrits,
Que pintant de meravella,
Són d’artista els teus dits.

Que el color que tu els dónes,
Són tan vius i tan bonics,
Sense llum tu els contemples,
Ni que sia mitja nit.

En la mili et portaren
A Guinea Equatorial,
Que als tres anys que allí estares,
No van ser del tot iguals.

Si et descuides una mica,
Baixà bruta en cert moment,
Anà just que no et portéssin
A dormir eternament.

Al tornar aquí a la vila,
Et posares moliner,
Quaranta anys com jo vas fer-ho,
Per guanyar algun diner.

Tu en feies la farina,
Que seria nostre pa,
Jo en canvi feia pinso,
Per el nostre bestiar.

Casadet i amb dues filles,
Més boniques que un sol,
I l’esposa que et mima,
Com si fóssis al breçol.

Veus tu sempre, si hi ha errada,
Els escrits que vas llegint,
I tu ho dius de tal manera,
Que ho faria més sovint.

Com vas fer en la poesia,
Que vaig fer ara fa un any,
On parlava d’una fira,
Que es tenyia molt de sang.

Allí diu a la barquera,
Que va ser tal accident,
I el correcte és la Garça,
Com digueres certament.

De la cosa més petita,
En fas tu una catedral,
El lleiné de casa teva,
Una cosa magistral.

Sempre et troven disponible,
Per a dar-te ton ajut,
Tarden més a demanar-t’ho,
Que tu fer-ho amb tot gust.

Amb la teva cistelleta,
En fas tu el recorregut,
I al tenir-la del tot plena,
Per la casa un gran ajut.

Quan en vens a la botiga,
Ja sabem que t’hem de dar,
Són aquelles pastilletes,
Que ton foc promte encendrà.

Tens un obi pel retiro,
Que t’ajut a passar-ho bé,
Ja sé jo t’aburriries,
Si estiguéssis sense fer res.

Escrivim a la segarra,
Qui n’explica cada mes,
Lo que passa a nostra vila,
I altres coses d’interès.

I no et raqui de donar-me,
Molt sovint els teus consells,
Qui t’ho diu i et dón les gràcies,
És Josep Solé Balcells.

JULIOL 2007

D’HISTÒRIA

Vaig a fer una poesia,
Una mica especial,
En parlar un poc d’història,
Una cosa molt normal.

Per a molts serà conèixer
Moltes coses que s’han dit,
Que passaren a la guerra,
I ho puc dir perquè ho he vist.

Un record que sempre dura
Per lo molt que hi va passar
Tots sabem que a tota guerra
Són dos bandos a lluitar.

Que els dos en tindran baixes,
I les més seran al front,
Totes dolen, més encara
Si han sigut a ton entorn.

Com passà a casa nostra
Que arribarem a tal punt
Que entre dretes i esquerres
En tinguerem un bon munt.

I quan ara encara hi penso
S’arribà a tal extrem,
Quasi sembla una mentida
Que perdéssim tant el seny.

Sols aquí ara jo poso
Els que fou a mon cantó,
Uns amics i unes persones,
Que estimava de debò.

Servirà per honorar-ne
Els que allí van morir,
I que un fill d’aquesta vila,
No ho torni a repetir.

De Conesa a Cal Torres,
I d’allí a Sant Joan,
Fins les Quatre Carreteres,
s’han tenyit totes de sang.

I que totes foren fetes,
Pel nostre comitè,
Que mataren aquells homes,
Que son mal.. era fer el bé.

Aleshores nostre vila
Hi hagué tal desunió
Entre uns i entre els altres,
Que acabà amb lo pitjor.

Poc abans de la tal guerra,
Hi hagué un esbalot,
En les urnes aquell dia,
Es pegà a un sacerdot.

El mateix que anà a Conesa,
En sa ràbia encara al cor,
Rematava al meu mestre,
Que de cop no caigué mort.

Amb dos més al lluny anaren
A matar un meu company,
Que portava la sotana,
Justament en feia un any.

Els mateixos a Solsona,
Van matar a un meu cosí,
En Vidal que queia màrtir,
Per els trets del seu veí.

I a les Quatre Carreteres,
Junt amb altre sacerdot,
En mataren aquell home,
Tant pacífic del tot sord.

Els que duien en el barco,
És que estaven convençuts,
Si tornaven a la vila,
Fóra ja amb atauts.

També a mi m’amenaçaren,
Quan allí vaig ensenyar,
Una llei que ben clar deia,
Que jo al front no tinc que anar.

Com pagés i fill de viuda,
M’eximia del Server,
Més com tots era en contra,
No tingué altre remei.

Al sentir aquell alcalde,
Que em digué,.. noi tens raó,
Més aquí sóc jo qui mana,
Si no hi vas, per tu pitjor.

Lo que escric tot són paraules,
D’un dels xòfers que els portà,
Ell cap culpa hi tenia,
S’hi guanyava el seu pa.

El xicot molt es temia,
Que el cridés algun jutjat,
Per a fer de testimoni,
Dels llocs que havia anat.

Li vaig dir: queda’t a casa,
Que no res et pot passar,
Sempre hi ha aquella paraula,
Que t’hi varen obligar.

Vilatans sellem conflictes,
I vivim agermanats,
Tot pregan al qui hi pot fer-ho,
Que no hi hagi enamistats.

Que la vida és molt bonica,
I una vila encara més,
Que si anem tots a la una,
No hi ha mal que hi faci res.

Tots hem vist si no es alhora,
Fins a on hem arribat,
Que ni el “dir” de nostres pares,
Ja no val, ni és sagrat.

Josep Solé

ELS TEMORS DE RIJKAARD

Si en el ràcing s’empatava,
Tot fou culpa d’en Rijkaard,
Lo que diu o lo que actua
Hi ha molt poc de veritat.

Que el treure nostre Messi,
El millor que hi havia allí,
Fou tant gran la garrafada
El moment de decidir.

Amb la clara evidència
Lo que feia aquell extrem,
Que al tocar-ne la pilota,
La perdia al moment.

En la cara d’en Messi,
Reflectia son disgust,
Jugant bé com ell jugava,
Va ser un canvi molt injust.

Més li fa tanta feresa,
Canviar aquell jugador
Que tremola al pensar-ne
La que en altre ocasió.

Ni que digui que ho controla,
Sap aquella veritat,
Que la cabra “tia al monte”
I allí sempre ha tornat,

Són boniques les paraules,
Que vostè les diu prou bé,
Més cumplir-les ja més costa,
És de massa bona fe.

Com vostè no gosa a fer-ho
Ja tingut qui li ha arreglat,
Dos, tres mesos a la sombra
Ja en veurem el resultat.

També té el gran conflicto,
En la mitja amb els petits,
Molt bé sap que li rendeixen
I els separa alguns partits.

Si la cosa bé funciona,
Per què s’han de canviar?
Lo que són aquests artistas
Tot equip voldria ja.

Que el conjunt d’avui del Barça
El voldria tot lo món,
Fou l’afer de fitxar promete,
A uns cracks de tant renom.

Per lo tan bona mà dreta,
Dirigint aquest timó,
En mà dura, no estreta,
Que llavors fóra pitjor

Setembre 2007
Josep Solé B

EL MIRALL DEL TOCADOR

Si jo fos volguda meva,
Ton mirall de tocador,
En veuria nit i dia,
Si és per mi ta estimació.

En la nit quan en somies,
En ton somni més preuat,
De segur que sentiria,
El sospir més desitjat.

Un sospir que copseria,
Com un tar de dolça mel,
Que espargeixes amorosa,
En t’alcoba d’un gran vel.

Aquell vel que volateixa,
Fins a mi com un encant,
El seu aire al mirall besa,
Que en ton baf vas entelant.

Al matí quan tes parpelles,
Van obrint-se poc a poc,
Com un sol el baf eixugues,
I amb tos ulls que són un foc.

Són lluents com dues perles,
Resplendents d’un amor viu,
També són dues floretes,
Que olorant-les mon cor riu.

I després a l’assentar-se,
Al banquet tant rebufó,
En veuria cara a cara,
La que més estimo jo.

Finalment al pentinar-te,
El teu llavi va resant,
El bon déu, més te s’escapa,
I per què l’estimo tant!

Com mirall contestaria,
Pots estar-ne ben segur,
Que si estimes tant de veres,
Hi ha també qui ho farà per tu.

Josep Solé

RECORDS II

La segona és l’ermita,
Que fa poc es renovà,
és un far que a tots ens guia
pel camí que hem d’anar.

Ja fa anys que allí miravem
Els retorns de Sant Magí,
Les boniques caravanes,
Que han deixat ja d’existir.

A la tarda de la festa
Érem molts els vilantans,
Que anavem a recebre,
Tots aquells nostres germans.

El xipré que allí hi havia,
Era tot un guardià,
Que segons em deia l’avi
En ses branques es va estar.

Vigilant de nit i dia
I el trabuc entre les mans,
Si venien els contraris
Dels carlins... que era un de tants.

Acabà per enfonsar-se
Despedint-se d’aquell lloc;
Fins i tot qui la guardava,
El tiraren en el foc.

Ara avui podem gosar-ne
D’eixa ermita com abans,
I tot gràcies a persones,
Uns magnífics vilatans.

Josep Solé
Gener’07

MAIG

Aquí va la poesia,
D’aquells versos que seguia,
Amb els seus típics refranys,
Altre vers hi vaig posar-ne,
No podent-me excusar-me,
D’un senyor que en feia tants.

El maig sempre està de festa,
Lliris, roses i ginesta,
Que perfumen nostre ambient,
És el mes que més convida,
Per el nostre esbargiment.

És el mes de nostra mare,
Que a tots sempre ens empara,
Si un l’hi és sempre Fidel.
També és temps de fer casori,
Ni que cada dia plogui,
El manà que ens cau del cel

Josep Solé

UN PETÓ

El petó n’és la penyora,
La que es dóna suaument,
Quan es troba a una persona,
Sia amic sia parent.

Hi ha petons de vàries menes
Vos diré els més usats,
En són quatre els que poso
Si n’hi ha més, ja és cosa apart.

El primer és de respecte,
Es sol fer a la gent gran,
És al front al lloc que es posa,
Que molt bé ho agrairan.

El segon és a les galtes,
Avui dia el més corrent,
Moltes voltes de rutina
Per tapar l’expedient.

El tercer és en els llavis,
On demostra ja passió,
Que del cor puja la flama
És el foc d’estimació.

El quart és ja problemàtic
Si un als ulls en vol besar,
Ja són casos un poc raros,
Que ni un sap per què ho fa.

Finalment, qui es que no besa
A la foto que té als dits,
De sons pares i familia,
Els que ja l’han precedit.

Josep Solé
Abril 2007