ANATOMIA HUMANA

La persona es la peça
més perfecte en eix món,
la que parla i domina
lo que està a son entorn.

Començant per la closca,
amb cabell o be sense ell,
té a sota el misteri
lo que és nostre cervell.

És ben bé una maravilla
i un gran ordenador,
que t’ho guarda i et guia,
com dels mestres el més bo.

Més avall en ve la cara
amb orelles ulls i nas
i la boca on hi poses,
el sostent que tu tindràs.

En segueix la nostre gola,
és el lloc més estretet,
la que dóna moltes voltes
uns dolors no bons per cert.

Ve el pit que porta dintre
lo més fort que és els pulmons,
dues peces precioses
si respires aires bons.

Al costat cap a l’esquerra
allí hi ha el noste cor,
un motor i un rellotge
que si es para estàs mort.

Al costat tenim els braços
amb les mans al cap davall,
són les peces que nosaltres
els donem molt més treball.

En el mig de nostre ventre
hi ha el melic que es el cordó.
que ens lliga amb la mare
fins a veure la claror

I a sota hi ha la cosa,
es pot dir lo més sagrat,
és la fàbrica de fer crios
on tothom havem passat.

També hi ha les dues coses
que netejen nostre cos,
pel davant i pel darrera,
i que en fan males olors.

Arribem ara a les cames
són per cert un bon puntal.
més al ser-ne a la vellesa
per a molts lo més fatal.

LLavors ja són tres cames
perquè es té ja molta por,
si fins ara eren dues,
ara tres amb el bastó.

Finalment som a la base,
on hi ha els nostres peus,
que dels membres que aquí poso
qui més gasto en fareu.

I a cumplir a rajatable
lo que el metge sempre diu,
per ser sa ,camina força
tan hivern com a l’estiu

Josep Solé
Juny 09