dimarts, 23 d’octubre del 2007

UN PETÓ


El petó n’és la penyora,
La que es dóna suaument,
Quan es troba a una persona,
Sia amic sia parent.

Hi ha petons de vàries menes
Vos diré els més usats,
En són quatre els que poso
Si n’hi ha més, ja és cosa apart.

El primer és de respecte,
Es sol fer a la gent gran,
És al front al lloc que es posa,
Que molt bé ho agrairan.

El segon és a les galtes,
Avui dia el més corrent,
Moltes voltes de rutina
Per tapar l’expedient.

El tercer és en els llavis,
On demostra ja passió,
Que del cor puja la flama
És el foc d’estimació.

El quart és ja problemàtic
Si un als ulls en vol besar,
Ja són casos un poc raros,
Que ni un sap per què ho fa.

Finalment, qui es que no besa
A la foto que té als dits,
De sons pares i familia,
Els que ja l’han precedit.

Josep Solé
Abril 2007

1 comentari:

Scherbatsky ha dit...

M'encanten els seus poemes!
Enhorabona :)