CONVENT

RECORD I

Pares, avis i besavis
A la vila ens van deixar,
Tres ermites molt boniques,
L’una d’elles ja no hi està.

La primera el Santuari,
Nostre mare la Mercè,
Un tresor en sa façana,
Com a símbol de la fe.

Donem gràcies que en la guerra,
No s’hagués enderrocat,
Ja que tot lo que era església,
Acabava tot cremat.

En el vuit-cents trenta i cinc,
A mitjans del mes d’agost,
Al capvespre enes flames
Ho arrassaven quasi tot.

Com també allí cinc frares,
Dintre d’ell hi van morir,
Ensenyaven i guiaven
Nostre poble Coloma.

Als cent anys d’aquella feta
Altra volta s’encengué,
Per a treure d’eixa vila
La gran fe que encara té.

Sos parets com un miracle
Aguantaren fermament,
I el tresor de sa portada,
Aguantà estoicament.
Juliol’06