La tercera la recordo,
entre mig de dos camins,
a Montblanc una portava,
l’altre ens duia a Pontils.
Es va fer per l’arribada
aquest poble Colomí,
de la nostra gran Patrona,
que en gran goig es rebé allí.
Una hermita petiteta
un altar i quatre banquets,
s’hi resava el rosari
al diumenge a les set.
A les reixes de sa porta
més d’un cop veies allí,
qui hi resava el paranostre
i seguia son camí.
I d’allí la varen treure
per poder-ne aixemplar,
de Montblanc la carretera,
que estava allí al tocar.
De segur que si fos ara
amb la tècnica que hi ha,
apartant-la una miqueta,
s’hi podia ben quedar.
Més són coses de la vida
tot es fa en sentit de bé,
i la nostra Verge i Màrtir,
ja és al lloc on ha de ser.
Josep Solé
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada