ONOMÀSTICA DE JOAQUIM MARTÍ

Per a ser-ne el teu dia,
Et dedico aquest verset,
Com amic bé t’ho mereixes,
Que en ta vida molt has fet.

Per mitjà de la revista,
T’he volgut felicitar,
Ique ho facin al llegir-lo,
Tons amics del més enllà.

Que tu passis aquest dia,
Amb salut pau i amor,
Rodejat de la família,
Avui dia ton tresor.

Que no falti en la taula,
Ni el xampany ni el bon humor,
I que així per molts anys sia,
T’ho desitjo de tot cor.

Home bo i senzillíssim,
Ets un gran historiador,
Unes mans també de plata,
En la teva afició.

De memòria prodigiosa,
Com hem vist en tons escrits,
Que pintant de meravella,
Són d’artista els teus dits.

Que el color que tu els dónes,
Són tan vius i tan bonics,
Sense llum tu els contemples,
Ni que sia mitja nit.

En la mili et portaren
A Guinea Equatorial,
Que als tres anys que allí estares,
No van ser del tot iguals.

Si et descuides una mica,
Baixà bruta en cert moment,
Anà just que no et portéssin
A dormir eternament.

Al tornar aquí a la vila,
Et posares moliner,
Quaranta anys com jo vas fer-ho,
Per guanyar algun diner.

Tu en feies la farina,
Que seria nostre pa,
Jo en canvi feia pinso,
Per el nostre bestiar.

Casadet i amb dues filles,
Més boniques que un sol,
I l’esposa que et mima,
Com si fóssis al breçol.

Veus tu sempre, si hi ha errada,
Els escrits que vas llegint,
I tu ho dius de tal manera,
Que ho faria més sovint.

Com vas fer en la poesia,
Que vaig fer ara fa un any,
On parlava d’una fira,
Que es tenyia molt de sang.

Allí diu a la barquera,
Que va ser tal accident,
I el correcte és la Garça,
Com digueres certament.

De la cosa més petita,
En fas tu una catedral,
El lleiné de casa teva,
Una cosa magistral.

Sempre et troven disponible,
Per a dar-te ton ajut,
Tarden més a demanar-t’ho,
Que tu fer-ho amb tot gust.

Amb la teva cistelleta,
En fas tu el recorregut,
I al tenir-la del tot plena,
Per la casa un gran ajut.

Quan en vens a la botiga,
Ja sabem que t’hem de dar,
Són aquelles pastilletes,
Que ton foc promte encendrà.

Tens un obi pel retiro,
Que t’ajut a passar-ho bé,
Ja sé jo t’aburriries,
Si estiguéssis sense fer res.

Escrivim a la segarra,
Qui n’explica cada mes,
Lo que passa a nostra vila,
I altres coses d’interès.

I no et raqui de donar-me,
Molt sovint els teus consells,
Qui t’ho diu i et dón les gràcies,
És Josep Solé Balcells.

JULIOL 2007