MAIG

Aquí va la poesia,
D’aquells versos que seguia,
Amb els seus típics refranys,
Altre vers hi vaig posar-ne,
No podent-me excusar-me,
D’un senyor que en feia tants.

El maig sempre està de festa,
Lliris, roses i ginesta,
Que perfumen nostre ambient,
És el mes que més convida,
Per el nostre esbargiment.

És el mes de nostra mare,
Que a tots sempre ens empara,
Si un l’hi és sempre Fidel.
També és temps de fer casori,
Ni que cada dia plogui,
El manà que ens cau del cel

Josep Solé