L'OMBRA DEL BARÇA

L'OMBRA DEL BARÇA

Qui anys fa seguim el Barça,
ja n’hem vist de tots colors,
festes grans que enamoraven,
com també de grans foscors.

Que si mires bé les coses
hi ha una gran varietat,
per davant tot alegries
per darrera disbarats.

Dic això perquè vull dir-ne
ma opinió per un gran fet,
que ens omplia molt de glòria,
i molt prompte fou desfet.

Es el temps d’aquell gran Team
que ens portà un bon jugador,
i per ell Europa entera
aplaudia al campió .

Un orgull per Catalunya
de tenir un club així,
ondejant nostre senyera
al més alt de tot mestí.

Admirat aquell gran Team
recorrent els camps del món,
fins ens queia tots la baba
fou l’enveja de tothom.

Si llavors era tot glòria
poc després era tot dol,
quan desfeia aquella joia
ens quedarem sense sol.

No pensà què passaria
al desfer-ne tal equip;
l’hi sortí per la culata
aquell fet tan maleït.

Que l’equip en devallava
tan i tan que va arribar,
fins a l’uvi, i temiem
de segona haver d’anà.

Crec que ho féu per la família,
no hi va veure cap perill,
i el desfeia com volador
per posar-hi el seu fill.

Començà per porteria,
el porter del món millor,
per entrar-hi el seu gendre
un tercera divisió.

Qui hi guanyà fou el València
que el tingué fins a la fí,
va tenir porter de lujo
que molt bé l’hi va rendir.

També fou la seva ombra
on posà la divisió,
separant aquells dos homes
tan volguts per l’afició.

I que avui encara escrigui
com si ell ho hagués fe tot,
enganyant els nostres socis
que és ell qui ha dut la sort.

Amics meus eixa es l’història,
com es diu clar i català,
hem vist tots la gran quimera
per a dins no poder entrar.

Per posar a la vanguàrdia
que si es guanya és per ell.....
que no ens faci mes l'ombra
d’aquest avi és el consell.

Si ho va fer per els de casa
se l’hi pot mig perdonar,
que avui dia no hi ha en la terra
qui no es pugui equivocar.

Finalment el que voldria
de tot cor felicitar,
qui ens ha tret d’aquell suplici
que cinc anys en va durar.

Esperem que això s’acabi
d’aquell “modo” més feliç,
es portar a casa nostre
el trofeu d’allà Paris.
2004

CELTIC - BARÇA

EL CELTIC – BARÇA

Dóna goig fer poesies,
Si en són de teu agrad,
Com la que ara aquí poso,
Del partit ahir jugat.

Entre el Cèltic i el Barça
Un partit per recordar,
Per lo bé que varen fer-ho,
Ja que tots hi van anar.

Un estadi estava a tope,
No hi cabia ningú més,
No creient de cap manera,
Que el partit allí es perdés.

I molt menys quan es trobaren
Aviat en un regal,
Que va fer nostra defensa,
Que podia ser fatal.

Si allí hi secumbien
Els del Manchester i Milà,
I amb els tius que hi havia,
Ja n’hi ha per tremolar.

I pensar en els obstacles
Que fa temps estem sofrint,
Era cosa de pensar-ho
Que d’allí vius no sortim.

De la nit es va fer dia,
Lo que allí tothom vegé,
Un jugar de meravella,
Demostrant lo que pot fer.

En allí ningú afluixava,
Van posar-hi tot el cor,
Del davant fins a la porta,
Ho brodaren de debò.

Pressionaven de manera
Corrent molt com ha de ser,
I privar que el rival faci,
Lo que ell voldria fer.

Aquest vers no en precisa
De posar-hi pas cap nom,
Ja que tots hi van suar-hi
Com molt bé vegé tothom.

Més sabem que tota regla
Ha de tenir sa excepció,
Un dels gols va ser un fallo
“nada” menys que del milió.

És qui ho dóna tot pel Barça
Que si tots fossin com ell,
Els partits nets es farien,
Com passats per un garbell.

En la vida una caiguda
L’ha tingut el més pintat,
Per lo tant se li perdona,
Aquell gol desgraciat.

Del culé fou l’esperança
Retrobar els jugadors,
Lo que feien anys enrere
Amb son joc miraculós.

Els rivals ho entengueren
Com digué sa entrenador,
Que al davant allí tenies,
D’aquest món l’equip millor.

Tres golets els varen fer-ne
Que podien ser molts més,
Ara ens toca jugar a casa,
I no torni aquell incert.

Si aixís vos asseguro
Estarem allà a Moscu,
I d’allí una altra copa,
Cap al Barça ben segur

20-02-08 Josep Solé Balcells