CELTIC - BARÇA

EL CELTIC – BARÇA

Dóna goig fer poesies,
Si en són de teu agrad,
Com la que ara aquí poso,
Del partit ahir jugat.

Entre el Cèltic i el Barça
Un partit per recordar,
Per lo bé que varen fer-ho,
Ja que tots hi van anar.

Un estadi estava a tope,
No hi cabia ningú més,
No creient de cap manera,
Que el partit allí es perdés.

I molt menys quan es trobaren
Aviat en un regal,
Que va fer nostra defensa,
Que podia ser fatal.

Si allí hi secumbien
Els del Manchester i Milà,
I amb els tius que hi havia,
Ja n’hi ha per tremolar.

I pensar en els obstacles
Que fa temps estem sofrint,
Era cosa de pensar-ho
Que d’allí vius no sortim.

De la nit es va fer dia,
Lo que allí tothom vegé,
Un jugar de meravella,
Demostrant lo que pot fer.

En allí ningú afluixava,
Van posar-hi tot el cor,
Del davant fins a la porta,
Ho brodaren de debò.

Pressionaven de manera
Corrent molt com ha de ser,
I privar que el rival faci,
Lo que ell voldria fer.

Aquest vers no en precisa
De posar-hi pas cap nom,
Ja que tots hi van suar-hi
Com molt bé vegé tothom.

Més sabem que tota regla
Ha de tenir sa excepció,
Un dels gols va ser un fallo
“nada” menys que del milió.

És qui ho dóna tot pel Barça
Que si tots fossin com ell,
Els partits nets es farien,
Com passats per un garbell.

En la vida una caiguda
L’ha tingut el més pintat,
Per lo tant se li perdona,
Aquell gol desgraciat.

Del culé fou l’esperança
Retrobar els jugadors,
Lo que feien anys enrere
Amb son joc miraculós.

Els rivals ho entengueren
Com digué sa entrenador,
Que al davant allí tenies,
D’aquest món l’equip millor.

Tres golets els varen fer-ne
Que podien ser molts més,
Ara ens toca jugar a casa,
I no torni aquell incert.

Si aixís vos asseguro
Estarem allà a Moscu,
I d’allí una altra copa,
Cap al Barça ben segur

20-02-08 Josep Solé Balcells