EL GOL D'INIESTA

Al decurs de nostra història
Hem tingut molts d’aquests cracs,
En dire sols tres o quatre
Que en seria massa llarg.

El primer el que va fer-ne
Al gran Cruiff amb el seu salt,
Que deixava a l’Atlètic
Ja sens esme i sens moral.

El segon el que va fer-ne
Nostre Xavi al Bernabeu
¿ com deixà aquell estadi ¿
Qui no ho veu, tampoc s’ho creu.

S’acabava la cridòria
I les ganes d’animar
I cametes cap casa
I a dormir sense sopar.

I fa poc va ser en Messi
Qui ens donava una il-lusió,
amb un gol d’artesania
que mai més crec veure jo.

De mig camp ell arrancava
Se’n passava cinc o sis,
i tocant ja allí a la ratlla
ell en fa el gol precís.

Això feu en el Getafe
Schuster sent entrenador,
Des del dia de eixa feta
El té encara al païdor

Lo de Iniesta aquest dia
Totalment fou diferent,
Es passava a tres defenses
Rebent cops continuament.

Les carícies d’aquests homes
Sols la sabent sos talons,
Més seré i amb gran estúcia
Feu son gol i dels més bons.

A una passa de la ratlla
I a dos pams ja del porter,
El deixà assegut al terra,
no hi tenia res ha fer.

I si fou el tal Minguella
El senyor que el descubrí,
Ha sigut lúnica cosa
Que els culés hem de agrair

I a esperar que una altra estrella
Que al planter que n’hi haurà,
Faci un gol dels impossibles
I poder-ho aquí posar