JOSEP I ROSA

No sabeu quina alegria
Hem donareu eix matí,
Al llegir les vostres lletres,
Pel que diu això per mi.

Quina lletra més bonica,
Si aixís la pugués jo fer,
Deixaria cent vegades,
Tot invent per el tinté.

No ho creureu pro és una cosa
De poder tenir un record
D’uns amics (tards) pro bonissims
Desitjant-me Pau i Amor.

De feliç en eixa vida
Ja hem direu com se’n pot ser,
Per tot lloc veus fam i guerra
I atentats més no poder.

Heu donat la lliçoneta
A la Mari i l’Anton,
Que jamai he vist cap lletra
Amb els llestos que ells dos són.

El telèfon la té boja,
Perquè sap que ho fa molt bé,
No és com jo que si l’agafo
Vull dir molt....i no dic ré.

Vos diré vostre mutisme
M’extrenyava un poquet,
Per això deia en les cartes
M’aclarissin aquest fet.

Finalment bona parella
Vos desitjo lo millor,
En les festes nadalenques,
Que ens ha nat el Redentó.

Visca el Barça!
2006