BARÇA - ATLETIC DE MADRID

BARÇA – ATLETIC MADRID

El dissabte nostre estadi
En va ser un festival,
Diferent de l’altre dia
Que va ser un funeral.

S’enfrontava nostre Barça
A un equip de campions
Que trobant-se un gol tan prompte,
S’acabà ses i.lusions.

Que per postres ho pagaren
Fent-ne faltes a desdir
Que deixaren a en Messi
Més tocat que un maniquí.

De Valdés a portaria
Fins a Etho davanter
És el trio que voldríem
Que pogués sempre així sé.

Que els sis gols que s’hi van veure
Foren fets per bona unió,
Fins i tot marcava l’Henry
Qui no vol ja l’afició.

Foren sis els que entraren
Que molt més podien ser,
Ocasions no els faltaren,
Són els pals altre porter.

Que la nostra davantera
Messi, Iniesta i Eto’o
No els tregui Guardiola
Són del món de lo millor.

Si ha de fer algun recanvi
Per a dar-los un descans
Que no busqui caramboles
Que amb Bojan té bastant.

Que va fer-ne una jugada,
Se’n passà quatre en un pam
Doncs el gol ja es cantava
En la grada i en el camp.

Hi ha a la mitja el xic Xavi,
Dins al camp és Goliat
No perd mai el la piltoa
És un mestre consumat

També hi ha allí la perla,
Un xaval que es diu Busquets,
Ja son pare en sos dies
Defensà els colors aquests.

Per tan jove el veig sòbrit
Tan per vista com per joc,
Que no crec que Guardiola
Posi un altre en el seu lloc.

Allí hi ha Touré i Keita
Que es porten bastant bé,
I el Güdjsen al darrera,
Que ha de ser sempre el darrer.

La defensa de can Barça
Ja ha fet un poc de tot,
Des que falta en Milito
Ni en Puyol ha tingut sort.

En Puyol és una roca
Capità i bon xicot
Tots sabem que pel Barça
En el camp ho dóna tot.

En Piqué un bon defensa
El dissabte ho demostrà
Avorria el crack Agüero
Que el vaixell abandonà.

Si que Alves és un tio
En que tu pots confiar,
I en Marques i Sylvinho
Jugadors com molts n’hi ha.
D’Avidal més s’esperava
Recordant en l’any passat,
En eix dia es redimia
Que va estar molt encertat,

Finalment ara per Messi
Que provà de fer igual
Lo que feu en el Getafe,
Més passà arran del pal.

Entre Messi i Aguero
Que era un dol molt esperat,
Fou tant gran la diferència
Que el segon fou canviat.

I per fi aquells Minguelles
Que no troben res ben fet
En sortiren de l’estadi
Aplaudint l’equip aquest.

4 d’octubre 2008