LES LLAGRIMES DE MESSI

Qui vegé lo de l’estadi
Aquest dia al camp nou,
no ho he vist jo en ma vida,
i que d’anys ja en tinc bé prou.

Criticàvem en el tècnic
Per no fer-lo jugar més
Tots tenim la nostra culpa
De que allò, allí passés.

D’una màquina si n’abuses,
Com un estri qualsevol,
a la curta o la llarga
anirà a pendre el sol.

Ell va ser aquesta peça
Que plorant marxà el xicot,
I com ell el camp ho feia,
Per aquella mala sort.

El destí d’una persona,
això mai ningú sabrà,
com passà al pobre Messi
que tot sol es va trencar.

Començava la jugada,
De la forma que ho fa ell,
Més aquí la cama esquerra,
Es trencà proa del turmell.

Es tirà sobre la gesta
Tot plorant amargament,
Al pensar que allí acabava
Lo que duia al pensament.

Era un plor que ens enternia,
Per ell era rabiós
De quedar sense cap culpa,
De jugar quedava exclòs.

Sabem tots que sempre dóna,
Son saber per el seu club
I ara veu i en mala hora,
Que per bo ell ha caigut.

Més les llàgrimes que allí quèien
Sobre la gesta del camp nou,
“saó” sien per el Barça
Per anar fins a Moscou.

I portar-ne la tercera
Que tindriem en aquí,
Un senyal de que el Mecí,
Hi ha estat fins a la fi.

Març 2008