Els Poemes de Josep Solé

ANATOMIA HUMANA

2009-06-27T01:10:00.000+02:00

La persona es la peça
més perfecte en eix món,
la que parla i domina
lo que està a son entorn.

Començant per la closca,
amb cabell o be sense ell,
té a sota el misteri
lo que és nostre cervell.

És ben bé una maravilla
i un gran ordenador,
que t’ho guarda i et guia,
com dels mestres el més bo.

Més avall en ve la cara
amb orelles ulls i nas
i la boca on hi poses,
el sostent que tu tindràs.

En segueix la nostre gola,
és el lloc més estretet,
la que dóna moltes voltes
uns dolors no bons per cert.

Ve el pit que porta dintre
lo més fort que és els pulmons,
dues peces precioses
si respires aires bons.

Al costat cap a l’esquerra
allí hi ha el noste cor,
un motor i un rellotge
que si es para estàs mort.

Al costat tenim els braços
amb les mans al cap davall,
són les peces que nosaltres
els donem molt més treball.

En el mig de nostre ventre
hi ha el melic que es el cordó.
que ens lliga amb la mare
fins a veure la claror

I a sota hi ha la cosa,
es pot dir lo més sagrat,
és la fàbrica de fer crios
on tothom havem passat.

També hi ha les dues coses
que netejen nostre cos,
pel davant i pel darrera,
i que en fan males olors.

Arribem ara a les cames
són per cert un bon puntal.
més al ser-ne a la vellesa
per a molts lo més fatal.

LLavors ja són tres cames
perquè es té ja molta por,
si fins ara eren dues,
ara tres amb el bastó.

Finalment som a la base,
on hi ha els nostres peus,
que dels membres que aquí poso
qui més gasto en fareu.

I a cumplir a rajatable
lo que el metge sempre diu,
per ser sa ,camina força
tan hivern com a l’estiu

Josep Solé
Juny 09

LA TERCERA COPA

2009-05-28T12:46:00.001+02:00

LA TERCERA COPA

Ja tenim la tercera
i aquesta amb pebrots,
del no res el nostre Barça
ha batut tots els records.

En un any fer-ne tres copes,
la del Rei lliga i champions,
cap equip d’aquí Espanya
han tingut tals galardons.

Començà de tal manera
en un Manchester decidit,
apretant de tal manera
per a fer-se el partit.

Cinc minuts durà la broma,
ja que el Barça es posa a to,
i als deu l’Eto’o marcava,
lo que fou la solució.

Pel culé fou aquest dia
un partit per no patir,
al portar-ne avantatge
i amb el joc que es feu allí.

Feren cas de Guardiola
que els anava inculcant,
de la forma de parar-los
i anar-los atacant.

Resultat que en Ronaldo
com candela s’esfumà,
i l’equip que l’apoiava,
sols fent faltes va acabà.

I per postres acabant-se
el partit vinguè el millor,
aquell centre que en Xavi
posà al cap qui fou mes bó.

Demostrant de que hi havia
un contacte tant segur,
que tots junts són una pinya
que no els para ja ningù.

Fins i tot hi ha els del centre
que voldrien ser com ells,
en Raul i en Casillas
dos exemples dels més vells.

Més en canvi hi ha en Guti
que el plumero se l’hi veu,
vol que el Barça sempre perdi
es dolent, i no s’ho creu.

Finalment aquesta eufòria
l’agraïm al president,
i al tècnic Guardiola
la parella imponent.

Que seguint per eixa via
ho podem junts repetir,
que l’equip no defalleixi,
i que sempre sia aixì.

27 de maig de 2oo9

UN GOL

2009-05-15T20:07:00.000+02:00

Aquí va la bella història
La d’un gol que no té preu,
El veureu mils de vegades
I segur no us cansareu.

Se n’han fet de bonics d’altres
Que han tingut el seu valor,
Fins i tot s’han guanyat lligues
Que han tret l’equip d’un sot.

Més aquest fou tan a l’hora
Que faltant sols un minut,
La pilota dins estava,
I que ho feu el més Mesut.

Endinyà aquella volea
On l’estadi tremolà,
Sols vegerem la pilota
Com un llamp a dins entrà.

El porter que allí hi havia,
D’aquest món un dels més bons,
Es quedà com una estàtua,
Es quedà veient visions.

Que sa cara blanquinosa
Sembla d’home deprimit,
Però hem vist que és una roca
Al tostar-lo tant seguit.

El culé que no s’ho creié
Doncs ja ho veia perdut tot,
Es trobà dalt a la glòria
Amb tal gol de tanta sort.

No n’hi havia pas per menos
Pel partit que es feu allí,
El rival segur es veia,
Que era Roma son destí.

Fou un gol d’artesania
Lo que pot això valer,
La tercera de les copes
I un gran què, pel món sencer.

I el xicot s’ho mereixia
Per sa gran humilitat,
És un crack de gran valia,
És un geni consumat.

Maig 2009

MADRID BARÇA (2-6)

2009-05-05T13:02:00.001+02:00

EL PARTIT DEL SEGLE
2 MAIG 2009

Que passà al Madrid Barça?
és molt fàcil d’explicar
que en sortí allí a la vista
qui millor en va jugar.

Fou tan gran la diferència,
En Boluda no s’ho creu
que les seves profesies
que sols hi ha un Bernabeu.

Acabà d’aquella forma
en el palco arraulit.
fins i tot en penedir-se
de lo molt que havia dit.

Al marcar el primer tanto
tot l’estadi encara creguè,
“ lo que juntos si podemos “,
més trovaren el perquè.

Tres minuts de teva i meva
i la truita canvià,
aquest Barça que avui dia
els tres títols pot guanyar

No perderen esperances
quan en feren dos a tres,
que l’estadi ja cantava
perquè es veien els primers.

Prò fou curta aquella eufòria
una roca van trobar,
fins i tot els dos defenses
dos golets en van marcar.

Els demés els vàren fer-ne
per parells els dos alets,
foren Henrry i en Messi
acabant amb sis golets.

,

I no en féren allí onze
un golet per cadascú,
tot fou gràcies a Casillas
que és del món el número ú

El defensa Cannevaro
el qui fou pilota d’or,
sols sabia fer-ne faltes
per parar-ne aquell joc.

Que en Xavi i Iniesta
i en Messi sobre tot,
el seu futbol brillantíssim
sembla feta per robots.

Que la força els hi dóna
el qui és son director,
Gaurdiola és el mestre
qui engrassa eix motor.

I que posa les vieles
cadascuna al seu lloc,
per això avui dia el Barça
és qui té el millor bloc.

Esperem ara al dimecres
el partit de campions,
que’ns espera el Chelsea
pel d’avui ja veu visions.

Que els espies que vingueren
per a fer-ne son retrat,
en prengueren bona nota
d’eix equip tant conjuntat.

Finalment si allà Londres
Repeteixen eix partit,
sofriran i de lo lindo
per guanyar aques equip.

NIT MÀGICA 14 04 09 BARCELONA BAYERN

2009-04-15T17:07:00.002+02:00

NIT MÀGICA 14 04 09
BARCELONA – BAYERN

Nostrs Barça aquest dia
El seu futbol va brodar,
En un club de tanta història
Al camp nou se’l va menjar.

No es vegé ni una engruna
D’un rival tant prepotent,
Ni Benzemas ni Vieris
Ni en Toni ni els suplents.

Sols cal dir que a nostra porta
Ells tres xuts van dirigir,
En Valdés feliç quedava
Se’n podia anar a dormir.

Que vegé que la defensa
Aquells cracks aguantà bé
Que trobaren allí quatre òssos
Que en allí no hi passa re.

Aquests són quatre artistes
Álvez, Márquez i Piqué,
I en Puyol sabem de sobres
Sempre dóna tot el que té.

I la mitja que té el Barça
Dos Davids i un goliat
Són Touré, Xavi i Iniesta
Lo millor que hi ha al mercat.

Bé la roben, bé la passen
A qui tenen al devant,
Henry, Messi i en Eto’o
Que els tres marxen marcant.

I en Messi per part doble
Que’ls fa anar tots de corcó,
Per parar-lo necesiten
Fer la falta amb intenció.

La primera part va ser-ne
Lo que es diu el no va más,
Que si ho fan a la segona
Se n’enporten un cabàs.

Fins i tot en Rummenigge
Son boníssim president,
En el Barça dava gràcies
Per baixar son rendiment.

Perquè veié impossible
Aguantar-ne aquell joc,
Veié prou que si durava
Ni amb un sac n’hi havia poc.

I l’àrbit que hi havia
Sols tingué un error fatal,
Quan la groga treu a Messi
En aquell tant clar penal.

Que en Messi no és dels homes
Que comèdia en vol fer,
Sempre juga ell al màxim
I amb aquella bona fe.

Pels culés una nit dolça
Pels contraris ja no tant,
Que al marxar molts de l’estadi
Ho van fer ja mig plorant.

Per lo tant amb tanta eufòria
Anirem molt més enllà,
És a Roma on s’espera
En allí poguer guanyar.

Josep Solé Balcells
14 04 09

RAFA NADAL

2008-12-09T00:04:00.003+01:00

En nasqué allà a les Illes
de Mallorca el minyó
és el Rafa el gran artista
és Nadal el campió.

En els aires de sa terra
que respiren quietud,
pujà humil i sense enveja
a que mai d’això ha tingut.

Ha pujat la seva escala
un a un els seus graons,
arribant dalt a la cima,
hi ha trobat ses il.lusions.

En el tenis que es sa vida
ha trobat un poc de tot,
algun cop alguna espina,
que amb treball venç el xicot.

Molt humil i sense eufòria
ha sigut per tots model
sense fums sols treballant-ne
avui dia és al cel.

Ell es troba a la glòria
Ja res més pot aspirar
Numero u com somiava
On molts pocs poden estar

Desitjant de que es mantingui
per molts anys ho pugui fer,
per treball i ses maneres
crec prou bé que ho podrà ser

EL GOL D'INIESTA

2008-10-23T18:07:00.000+02:00

Al decurs de nostra història
Hem tingut molts d’aquests cracs,
En dire sols tres o quatre
Que en seria massa llarg.

El primer el que va fer-ne
Al gran Cruiff amb el seu salt,
Que deixava a l’Atlètic
Ja sens esme i sens moral.

El segon el que va fer-ne
Nostre Xavi al Bernabeu
¿ com deixà aquell estadi ¿
Qui no ho veu, tampoc s’ho creu.

S’acabava la cridòria
I les ganes d’animar
I cametes cap casa
I a dormir sense sopar.

I fa poc va ser en Messi
Qui ens donava una il-lusió,
amb un gol d’artesania
que mai més crec veure jo.

De mig camp ell arrancava
Se’n passava cinc o sis,
i tocant ja allí a la ratlla
ell en fa el gol precís.

Això feu en el Getafe
Schuster sent entrenador,
Des del dia de eixa feta
El té encara al païdor

Lo de Iniesta aquest dia
Totalment fou diferent,
Es passava a tres defenses
Rebent cops continuament.

Les carícies d’aquests homes
Sols la sabent sos talons,
Més seré i amb gran estúcia
Feu son gol i dels més bons.

A una passa de la ratlla
I a dos pams ja del porter,
El deixà assegut al terra,
no hi tenia res ha fer.

I si fou el tal Minguella
El senyor que el descubrí,
Ha sigut lúnica cosa
Que els culés hem de agrair

I a esperar que una altra estrella
Que al planter que n’hi haurà,
Faci un gol dels impossibles
I poder-ho aquí posar

BARÇA - ATLETIC DE MADRID

2008-10-14T10:26:00.000+02:00

BARÇA – ATLETIC MADRID

El dissabte nostre estadi
En va ser un festival,
Diferent de l’altre dia
Que va ser un funeral.

S’enfrontava nostre Barça
A un equip de campions
Que trobant-se un gol tan prompte,
S’acabà ses i.lusions.

Que per postres ho pagaren
Fent-ne faltes a desdir
Que deixaren a en Messi
Més tocat que un maniquí.

De Valdés a portaria
Fins a Etho davanter
És el trio que voldríem
Que pogués sempre així sé.

Que els sis gols que s’hi van veure
Foren fets per bona unió,
Fins i tot marcava l’Henry
Qui no vol ja l’afició.

Foren sis els que entraren
Que molt més podien ser,
Ocasions no els faltaren,
Són els pals altre porter.

Que la nostra davantera
Messi, Iniesta i Eto’o
No els tregui Guardiola
Són del món de lo millor.

Si ha de fer algun recanvi
Per a dar-los un descans
Que no busqui caramboles
Que amb Bojan té bastant.

Que va fer-ne una jugada,
Se’n passà quatre en un pam
Doncs el gol ja es cantava
En la grada i en el camp.

Hi ha a la mitja el xic Xavi,
Dins al camp és Goliat
No perd mai el la piltoa
És un mestre consumat

També hi ha allí la perla,
Un xaval que es diu Busquets,
Ja son pare en sos dies
Defensà els colors aquests.

Per tan jove el veig sòbrit
Tan per vista com per joc,
Que no crec que Guardiola
Posi un altre en el seu lloc.

Allí hi ha Touré i Keita
Que es porten bastant bé,
I el Güdjsen al darrera,
Que ha de ser sempre el darrer.

La defensa de can Barça
Ja ha fet un poc de tot,
Des que falta en Milito
Ni en Puyol ha tingut sort.

En Puyol és una roca
Capità i bon xicot
Tots sabem que pel Barça
En el camp ho dóna tot.

En Piqué un bon defensa
El dissabte ho demostrà
Avorria el crack Agüero
Que el vaixell abandonà.

Si que Alves és un tio
En que tu pots confiar,
I en Marques i Sylvinho
Jugadors com molts n’hi ha.
D’Avidal més s’esperava
Recordant en l’any passat,
En eix dia es redimia
Que va estar molt encertat,

Finalment ara per Messi
Que provà de fer igual
Lo que feu en el Getafe,
Més passà arran del pal.

Entre Messi i Aguero
Que era un dol molt esperat,
Fou tant gran la diferència
Que el segon fou canviat.

I per fi aquells Minguelles
Que no troben res ben fet
En sortiren de l’estadi
Aplaudint l’equip aquest.

4 d’octubre 2008

JA TENIM L'EUROCOPA

2008-06-30T17:40:00.000+02:00

JA TENIM L’EUROCOPA

Al guanyar aquesta copa
Ha estat un gran acert,
D’aquest home que avui dia
Està dalt del cireret.

I són molts que no el volien
I ara preguen sobretot,
Que no deixi la batuta
Que es quedi en tal lloc.

Fins la premsa apretava a
Que es tragués l’entrenador,
I ara ells el glorifiquen
Al donar-li la raó.

Lo que ha fet aquest gran home
De seguir sempre son plat
De desfer-se d’uns galàctics
Que l’estaven marejant.

Ha sabut tan bé ajuntar-ne
Jugadors amb ambició,
Que tothom ara l’admira,
Per la seva actuació.

L’ha portat fins a la cima,
D’Europa la millor,
Com s’ha vist aquí a Viena
Que no té competidor.

Que el camp d’allí el prater
Més que un camp era un taller,
On brodaven els onze homes
El futbol que saben fer.

El Casilles a la porta
Que no deixa passar res,
Els penals per ell són xauxa,
I els defenses instrueix.

Que els quatre són muralla
De la Xina es pot dir,
La pilota que els hi arriba,
Ja no passa més d’allí.

Un Puyol i un Marxena
Són dos óssos per passar,
Sergi Ramos, Capdevila,
Laterals com no n’hi ha.

En la mitja “los jugones”
Són petits pro es fan molt grans,
Ajudats pel gran Senna
Sembla facin jocs de mans.

Ells es passen la pilota
Sens mirar-se ni un moment,
I la passen en “bandeja”
Qui l’espera atentament.

Són en Xavi i Iniesta
Els dos màgics del baló,
El contrari que els hi prengui
Ha de ser una excepció.

Al davant tenim en Silva
Un furó escorredís,
Fa ballar a la defenesa
Sempre troba passadís.

I en Torres és un nano
Que en el camp ho dóna tot,
Moltes voltes vol fer massa
Per diblar es perd el xicot.

És en Cesc suplent de luxe
Molt serè i intel.ligent
És un mag amb la pilota,
Un xaval polivalent.

I allí hi tenim en Villa
Element molt oportú,
Sempre està a la que salta,
Un segell de gol segur.

Però el destí, eixa vegada,
Doncs l’esquena l’hi ha girat,
Lesionant-se de tal forma
Sens final ell s’ha quedat.

Els suplents que allí saltaren
Quasi res en varià,
Xavi, Alonso i Cazorla
I en Güiza que marcà.

Finalment Sergi Garcia
El novell de selecció,
Els minuts que allí va tindre,
Es vegé bon jugador.

Ha estat tota una festa
Tot Espanya ho celebrà,
Ara falta continui
I més copes a guanyar!
Santa Coloma de Queralt, 29 Juny 2008

LA MEVA VIDA

2008-05-21T13:20:00.002+02:00

PRIMER CAPÍTOL

Més o menys durant la vida
Tres etapes que vivim,
L’infantesa i joventut
I vellesa la sublim.

Aquí va la primera
Que és del néixer als 15 anys,
És l’edat més perillosa
En què hi ha més entrebancs.

Joganer i atrevit era
El primer que vaig tenir,
Als set anys ben just encara
On anava a morir.

Que jugant amb una llauna
En aquell abeurador,
De les fonts de les Canelles
Fins al fons vaig caure jo.

Més per sort allí passava
Que ho va veure al moment,
M’agafà pels peus i cames
Em tragué ràpidament.

La segona aventura
Els 10 anys la vaig tinguer,
D’escolà ajudant a missa
Per a ser tant joganer.

Aleshores lo que es feia
Eren dos els esolans,
Un per banda al darrera
Del ministre celebrant.

Ens tiravem l’un a l’altre
Un objecte fent volar,
Una nostre lligacama
Que en el calze anà a parar.

El Mossèn de revolada
Es girà de cara als dos,
N’hi hagué prou amb sa mirada
Que ens sortiren els colors.

I va ser a la sacristia
Quan va vindre el sermonet,
Que si allò es repetia
Al carrer anàvem de dret.

La tercera la més llarga
Ja tenia jo 16 anys,
Que fumava com cap altre
Un paquet d’aquells d’abans.

Trenta cèntims em costava
Un paquet d’aquells quadrats,
Que jamai no s’apagaven,
Com també emboquillats.

Al trajecte al seminari,
Des d’aquí fins allà Vic,
Més de mig ja me’n polia
I els demés ara us ho dic.

Doncs anava al lavabo
I allí en feia un,
En perill de que vegéssin
Mons companys sortir el fum.

Aquell any jo vàreig tindre
Les tres greus enfermetats,
Al gener fou la primera,
Uns grans tífus declarats.

En el maig en vingué l’altre,
Que en l’església em van plegar,
Declarant-me que tenia
Una pleura pulmonar.

I al setembre la tercera,
La que vareig fer més llit,
La que es diu febres de malta,
Que em deixaren atordit.

El doctor que em visitava,
Encertà el medicament,
Em donà les seves ordres
Per cura’m completament.

Ni fumar ni res de beure
Ni cansar-me res de res,
A un racó la bicicleta
O no et curaré mai més,,

Aquí acaba la primera
Si es que vos hagi agradat,
En faré una segona
Que serà més complicat.

SEGON CAPÍTOL

Vint-i-nou anys tenia
Quan al peu d’un altar,
Ens casava nostre tiu
Que era un frare Franciscà.

D’aleshores avui dia
Hem passat hores de tot,
Però al trobar la tal esposa
Per a mi va ser una sort.

Varem viure amb harmonia
Parlant d’anys cinquanta-sis,
Fins que Déu me la prenia
Per portar-la al paradís.

Dels cinc fills que vàrem tindre
Ens quedaren tan sols dos,
El destí que no perdona
Ens mostrava sos dolors.

Més els dos en gran manera
Han surat molt en eix món,
Admirats per tot el poble
Que no ho pot dir això tothom.

Que hi hagué alguna pega
Lo que un molt bé ja sap,
Ja em direu si algun dia
No heu tingut un mal de cap.

Al trobar bona parella
Ha estat lo més bonic,
Per a mi han estat mares
De lo bé que ara estic.

-----

Si el primer capítol deia
Que vaig veure a prop la mort,
En aquest ara vos conto
Vaig estar-ne molt de sort.

En el lloc que treballava
Un matí de juliol,
En una gran tempesta,
Ja no creia veure el sol.

Com que era cap de línia
Hi va caure un llampec
La fortor tant gran de sofre
Em quedava casi sec.

I per postres no podia
Ja que encès el contador,
Un castell de focs semblava
De passar tenia por.

Més vingueren els del barri
I em van treure ells d’allí,
I portar-me de seguida
A la casa d’un veí.

Que durà una bona estona
Que semblà una processó,
De la gent que allí va vindre
Per saber què feia jo.

-----

I va ser a l’any cinquanta
Quan aquí en va venir,
La gran Verge colomera
Que de Fàtima sortir.

Nostre vila es convertia
En jardí de tots colors,
No hi hagué carrer o plaça
Que no estés plena de flors.

Em tenien com del barri
Al donam la direcció,
Tot anava com la seda,
Hom posava lo millor.

Més allí per contentar-me
A les monges i al veïnat,
En vaig fer-ne una de bona,
Que ho podia haver pagat.

Que la Verge amb el cotxe
En tenia que passar,
Fins cruïlla La Llacuna,
Per més gent acaparar.

Com l’arcada que es va fer-ne
Que molt bé ens va sortir,
Ens donaren unes mides
Per poder passar.hi allí.

Per a fer-ne la contrària
I tingués d’anar a peu,
Vaig serrar aquells pilastres,
Qui no ho veu tampoc s’ho creu.

El fet és que els sis centímetres
Que vaig treu.re’n hi hagué prou
Com que allí no hi passava
Va armar-se un gran show.

El fet és que la baixaren
I portar-la quatre a peu
D’aquest modo ja passava
Per davant del portal seu.

Sols hi hagué una persona
Que la treta va intuir
I vingué als quatre dies
Per a dir-ho allà al molí.

Mira noi aquestes coses
No les facis tu mai més,
Que si ara esta glòria
En podia ser el revés.

------

Aquí acaba aquest capítol
Esperant vingui el tercer,
Si a Déu plau ja vindrà el dia
Que aquí el posaré.

TERCER CAPÍTOL

Si durant la jovenesa
Mon treball fou molt corrent,
Lo que ha estat vora vellesa
En va ser molt diferent.

Doncs semblava un desvari
Un inci del que hi ha,
Un desfici i u nes ganes
En el món poder surar.

A l’estiu hi hagué dies
Que dormir ho feia poc,
Per poder portar les coses
Cada una al seu lloc.

A les dues de matinada
Jo anava a carregar
Els pollastres que portava
Per ser l’hora sempre allà.

Que els mercats de Barcelona
A les cinc ja estan oberts,
I el que volen en tal hora
És tenir-los penjadets.

____________

De retorn cap a caseta
Esmorzar allà a les deu,
I deixar la furgoneta
Qui espera el servei meu.

El Previmo i Hormipresa
A portar als seus xalets
Lo que allí hi feia falta
Per deixar-ho acabadet.

En els llocs més escabrosos
De que feia mal anar,
Quasi sempre a la muntanya
Qui treballs era pujar.

Era cosa de la feina
I que ho feia molt agust,
Ni que a voltes per trobar-ho
Ho tenia prou futut.

A dinar sempre a casa
Fora l’hora que jo fes
I que diguin lo que diguin
Com a casa no hi ha res.

Una estona a descansar-ne
I altre volta al volant
Que a les deu i sens demora
Ja m’estaven esperant.

El primer era a Sitges
I després Castelldefels,
Per la gent que allí corria
Per passar veies estels.

Ho volien en el vespre
Perquè estaven escamats,
Que al matí si els fallaven
Feien tard per fer a l’ast.

____________

Entremig de la setmana
Quatre dies per les flors,
Repartint-los per tants pobles
Per guanyar algun caleró.

Allavors per les senyores
Hi havia poc treball,
Ni que algunes es queixessin
De que els dits els feia mal.

A la ratlla dels vuitanta
Els poblets de ma missió,
Que al cap de quinze dies
Feiem canvi de la flor.

En aquí comença els versos,
En vaig fer-ne un sens fi,
Vaig cremar-los en el dia
Que ma esposa va morir.

I com elles ho sabien
Esperaven el meu vers
I volien quasi totes
Que volien que piqués.

___________

I per fi de la vellesa
Que és el lloc que ara ja estic,
Doncs la passo de primera
Per lo molt que jo n’escric.

Al posar la meva néta
Els meus versosa internet,
Sens pensar han vingut notes
Que et deixen satisfet.

N’he tingut del nord d’Europa
Del mateix Sant Petersburg,
I del sud com l’Argentina
Que et deixen bon regust.

I lo que és de Catalunya
N’he tingut de tot arreu,
I alguns de molt prestigi
Que ens grans càrregs els veureu.

Tot això et dóna força
I t’ajuda a seguir
Fins que Déu et digui un dia
Ara noi, te vull aquí!

Maig 2008.
Santa Coloma de Queralt
Josep Solé Balcells

LES LLAGRIMES DE MESSI

2008-03-09T23:23:00.000+01:00

Qui vegé lo de l’estadi
Aquest dia al camp nou,
no ho he vist jo en ma vida,
i que d’anys ja en tinc bé prou.

Criticàvem en el tècnic
Per no fer-lo jugar més
Tots tenim la nostra culpa
De que allò, allí passés.

D’una màquina si n’abuses,
Com un estri qualsevol,
a la curta o la llarga
anirà a pendre el sol.

Ell va ser aquesta peça
Que plorant marxà el xicot,
I com ell el camp ho feia,
Per aquella mala sort.

El destí d’una persona,
això mai ningú sabrà,
com passà al pobre Messi
que tot sol es va trencar.

Començava la jugada,
De la forma que ho fa ell,
Més aquí la cama esquerra,
Es trencà proa del turmell.

Es tirà sobre la gesta
Tot plorant amargament,
Al pensar que allí acabava
Lo que duia al pensament.

Era un plor que ens enternia,
Per ell era rabiós
De quedar sense cap culpa,
De jugar quedava exclòs.

Sabem tots que sempre dóna,
Son saber per el seu club
I ara veu i en mala hora,
Que per bo ell ha caigut.

Més les llàgrimes que allí quèien
Sobre la gesta del camp nou,
“saó” sien per el Barça
Per anar fins a Moscou.

I portar-ne la tercera
Que tindriem en aquí,
Un senyal de que el Mecí,
Hi ha estat fins a la fi.

Març 2008

L'OMBRA DEL BARÇA

2008-02-27T11:07:00.002+01:00

L'OMBRA DEL BARÇA

Qui anys fa seguim el Barça,
ja n’hem vist de tots colors,
festes grans que enamoraven,
com també de grans foscors.

Que si mires bé les coses
hi ha una gran varietat,
per davant tot alegries
per darrera disbarats.

Dic això perquè vull dir-ne
ma opinió per un gran fet,
que ens omplia molt de glòria,
i molt prompte fou desfet.

Es el temps d’aquell gran Team
que ens portà un bon jugador,
i per ell Europa entera
aplaudia al campió .

Un orgull per Catalunya
de tenir un club així,
ondejant nostre senyera
al més alt de tot mestí.

Admirat aquell gran Team
recorrent els camps del món,
fins ens queia tots la baba
fou l’enveja de tothom.

Si llavors era tot glòria
poc després era tot dol,
quan desfeia aquella joia
ens quedarem sense sol.

No pensà què passaria
al desfer-ne tal equip;
l’hi sortí per la culata
aquell fet tan maleït.

Que l’equip en devallava
tan i tan que va arribar,
fins a l’uvi, i temiem
de segona haver d’anà.

Crec que ho féu per la família,
no hi va veure cap perill,
i el desfeia com volador
per posar-hi el seu fill.

Començà per porteria,
el porter del món millor,
per entrar-hi el seu gendre
un tercera divisió.

Qui hi guanyà fou el València
que el tingué fins a la fí,
va tenir porter de lujo
que molt bé l’hi va rendir.

També fou la seva ombra
on posà la divisió,
separant aquells dos homes
tan volguts per l’afició.

I que avui encara escrigui
com si ell ho hagués fe tot,
enganyant els nostres socis
que és ell qui ha dut la sort.

Amics meus eixa es l’història,
com es diu clar i català,
hem vist tots la gran quimera
per a dins no poder entrar.

Per posar a la vanguàrdia
que si es guanya és per ell.....
que no ens faci mes l'ombra
d’aquest avi és el consell.

Si ho va fer per els de casa
se l’hi pot mig perdonar,
que avui dia no hi ha en la terra
qui no es pugui equivocar.

Finalment el que voldria
de tot cor felicitar,
qui ens ha tret d’aquell suplici
que cinc anys en va durar.

Esperem que això s’acabi
d’aquell “modo” més feliç,
es portar a casa nostre
el trofeu d’allà Paris.
2004

CELTIC - BARÇA

2008-02-25T17:41:00.002+01:00

EL CELTIC – BARÇA

Dóna goig fer poesies,
Si en són de teu agrad,
Com la que ara aquí poso,
Del partit ahir jugat.

Entre el Cèltic i el Barça
Un partit per recordar,
Per lo bé que varen fer-ho,
Ja que tots hi van anar.

Un estadi estava a tope,
No hi cabia ningú més,
No creient de cap manera,
Que el partit allí es perdés.

I molt menys quan es trobaren
Aviat en un regal,
Que va fer nostra defensa,
Que podia ser fatal.

Si allí hi secumbien
Els del Manchester i Milà,
I amb els tius que hi havia,
Ja n’hi ha per tremolar.

I pensar en els obstacles
Que fa temps estem sofrint,
Era cosa de pensar-ho
Que d’allí vius no sortim.

De la nit es va fer dia,
Lo que allí tothom vegé,
Un jugar de meravella,
Demostrant lo que pot fer.

En allí ningú afluixava,
Van posar-hi tot el cor,
Del davant fins a la porta,
Ho brodaren de debò.

Pressionaven de manera
Corrent molt com ha de ser,
I privar que el rival faci,
Lo que ell voldria fer.

Aquest vers no en precisa
De posar-hi pas cap nom,
Ja que tots hi van suar-hi
Com molt bé vegé tothom.

Més sabem que tota regla
Ha de tenir sa excepció,
Un dels gols va ser un fallo
“nada” menys que del milió.

És qui ho dóna tot pel Barça
Que si tots fossin com ell,
Els partits nets es farien,
Com passats per un garbell.

En la vida una caiguda
L’ha tingut el més pintat,
Per lo tant se li perdona,
Aquell gol desgraciat.

Del culé fou l’esperança
Retrobar els jugadors,
Lo que feien anys enrere
Amb son joc miraculós.

Els rivals ho entengueren
Com digué sa entrenador,
Que al davant allí tenies,
D’aquest món l’equip millor.

Tres golets els varen fer-ne
Que podien ser molts més,
Ara ens toca jugar a casa,
I no torni aquell incert.

Si aixís vos asseguro
Estarem allà a Moscu,
I d’allí una altra copa,
Cap al Barça ben segur

20-02-08 Josep Solé Balcells

DESEMBRE

2007-12-19T20:29:00.000+01:00

AL DESEMBRE TOTS A CASA
CELEBRAN LA GRAN FESTASSA,
HA NASCUT EL REDENTÓ,
QUE EN SES MANS MARIA EL BESA,
SANT JOSEP TÉ FOC ENCESA
ESCALFANT AL XIC NADÓ..

I AL DARRER JA D’AQUEST ANY
DESTAPEM UN BON XAMPANY,

QUE AMB LA COCA I ELS TURRONS
CANTAREM BELLES CANÇONS.!

PER NADAL CADA OVELLA A SON CORRAL ¡.

JOSEP I ROSA

2007-12-19T20:28:00.000+01:00

No sabeu quina alegria
Hem donareu eix matí,
Al llegir les vostres lletres,
Pel que diu això per mi.

Quina lletra més bonica,
Si aixís la pugués jo fer,
Deixaria cent vegades,
Tot invent per el tinté.

No ho creureu pro és una cosa
De poder tenir un record
D’uns amics (tards) pro bonissims
Desitjant-me Pau i Amor.

De feliç en eixa vida
Ja hem direu com se’n pot ser,
Per tot lloc veus fam i guerra
I atentats més no poder.

Heu donat la lliçoneta
A la Mari i l’Anton,
Que jamai he vist cap lletra
Amb els llestos que ells dos són.

El telèfon la té boja,
Perquè sap que ho fa molt bé,
No és com jo que si l’agafo
Vull dir molt....i no dic ré.

Vos diré vostre mutisme
M’extrenyava un poquet,
Per això deia en les cartes
M’aclarissin aquest fet.

Finalment bona parella
Vos desitjo lo millor,
En les festes nadalenques,
Que ens ha nat el Redentó.

Visca el Barça!
2006

LA MEVA ESTRELLA

2007-12-19T20:26:00.000+01:00

TOTS TENIM LA NOSTRE ESTRELLA
ENCLAVADA AL FIRMAMENT,
QUE ILUMINA NOSTRES PASSOS
EN LA VIDA ON PASSEM.

SI T’HI POSES EN CONTACTE,
A CLARÓ IL.LUMINARÀ
ELS AFERS QUE PUGUES TINDRE,
I MAI MÉS ET FALLARÀ.

NI SI ÉS TARD SA PRESÈNCIA,
COM M’ESTÀ PASSANT A MI,
EL DESIG QUE JO TENIA,
ELLA HA ESTAT PRESENT AQUÍ.

AL DONAR-ME SA LLUM CLARA
AMB LES COSES QUE VULL FÉ,
HE OBTINGUT JO LA LLUM VERDA,
PER ESTAR-NE SEMPRE BÉ.

M’HA DAT FORCES PER A DIR-NE
A QUI TANT APRÉCIO JO,
SI VOLIA COMPARTIR-NE,
EIXE MEVA IL.LUSIÓ.

I TAL LLUM VA ILUMINAR-NE
L’ALTRE PART ,QUE AMB DESICIÓ,
LA DEIXÀ TANT CONVENÇUDA,
QUE HO SELLAVA AMB UN PETÓ.

DE ALESHORES JO EM SENTO,
COM M’HAGUÉSSIN CANVIAT,
DEL NO RES FINS A LA GLÒRIA,
AMB SA CLARA CLARETAT..

SOLS DEMANO QUE NO ES TRENQUI
I QUE SEMPRE SIA AIXÍS,
QUE SERÀ AQUI LA TERRA
UN AUTENTIC PARADIS.

UN SOMNI

2007-12-19T20:21:00.000+01:00

SOMNIAR NO COSTA GAIRE
I PER CERT SOMIO MOLT,
ON HI HA DE TOTA MENA
TANT DE GLÒRIA COM DE DOL.

I N’HI HA DE TANT VERÍDICS,
INCLÚS T’HAS DE PESSIGAR,
PER SABER SI ES UN SOMNI.
QUE NO HO VEUS TU DEL TOT CLAR.

EL QUE ARA AQUÍ ET POSO,
HO VEGÉ TANT NATURAL
QUE LA NIT VAIG TROVAR CURTA,
PER PODER-LO DESCIFRA'L.

AIXÒ FOU EN AQUELLS DIES
QUE MORÍ EL TEU MARIT;
HO SENTÍ DE TAL MANERA
QUE HO VEIA REPETIT.

QUAN MORIA MA ESPOSA
I D’AQUEST TERRIBLE MAL,
EL SENYOR ENS EN DESLLIURI,
I PODER MORIR NORMAL.

EN AQUÍ VAIG FER CABALES
QUE MON SOMNI EN VA SER,
QUE ACABAVA EN MATRIMONI,
PER COSTAT PODER TINGUER.

MES ES DEU EL QUI DESTINA
I ELL SAP EL PER QUE HO FÀ,
DE SEGUR QUE A TOTS NOSALTRES
MÉS D’UN COP ENS VOL PROVAR.

TAMBÉ ES CERT LA COMPANYIA
A UN L’HI RESTAN MOLT PESAR,
I SI ES BONA COM LA TEVA,
FINS HI TOT ES POT CURAR..

ETS TU BONA I BONICA,
I NU CARÀCTER MÉS QUE BÓ,
RES ESTRANY QUE N’ANEMORIS
ALS QUI TENS AL REDADOR.

ES TANT GRAN NOSTRA SEMBLANÇA,
MÉS QUE TOT PER NOSTRE FÉ,
PORIA SER QUE EN EL SOMNI,
T’HI VAGÉS COM MON RECÉ.

QUASI BE TOTS ELS MEUS SOMNIS
SON EN PLENA JUVENTUT
ALLÍ SEMPRE T’HI RECREAS
DEL BONIC QUE N’HA SIGUT

CREC QUE AIXÒ MOLT BE PASSÀ
PER LO BE QUE T’HAS PORTAT
PRO HI HA COSES IMPOSSIBLES
COM ETA LA MEVA EDAD.

SI QUE ES VEU EN LES REVISTES,
QUE UN HOM TÉ SETANTA-CINC,
I ES CAS AMB UNA DONA
QUE NO ARRIVA ALS TRENTA-CINC.

ES PER MI AIXÒ UN DESVARI
QUE NO POT ACABAR BÉ,
N’HI QUE HI HAGI ELS MIRACLES
QUE AVUI DIA FA EL DINER.

QUE EL QUI PERD A QUI ESTIMA,
JA AMB RES TROVES SENTIT,
NI QUE VULGUIN CONSOLAR-TE.
NINGÚ ACALLA EL TEU PIT.

PER LO TAN AMIGA MEVA
EL MEU SOMNI JA TE DIT,
PER NO SER LA DIFERÉNCIA.
¿ QUE HAURIA SUCCEIT ?.

AL FINAL DESITJARIA
ES SABER TA OPINIÓ,
SI AQUEST SOMNI TANT BONISSIM
HAGUÉS ESTAT LA SOLUCIÓ.

QUE ORGULLÓS JO N’ESTARIA
DE TENIR-TE AL COSTAT MEU,
FINS EL DIA QUE ENS DEMANIN
PER ANAR AL COSTAT SEU.

ELS TRES VALORS

2007-12-19T20:19:00.000+01:00

Hi ha tres frases en la vida,
Que ho acaparen quasi tot,
Que si un pot adquirir-les,
En eix món ja té el seu dot.

Són salud, Pau i harmonía,
Que és el símbol de l’amor,
Són les tres que més es troben,
En eix món de transició.

Si hi ha Pau, hi ha alegria,
Si salud, tranquil.litat,
I l’amor que tu voldries,
Si és d’aquells de veritat.

Des de nostra infantesa,
Fins avui ha plogut molt,
Hem tingut dies de Glòria,
I es pot dir molts més de dol.

Avui dia la quitxalla,
Ja no els tens d’ensenyar res,
Són més savis que els seus pares,
Ja no escolten sons parès.

Són els mals de nostra terra,
Fins i tot s’ha demanat,
Que no hi hagi a les escoles,
El llibret d’urbanitat.

Resultat de tal idea,
D’aquells home sense fe,
I ara veuen que en ses barbes,
Han perdut ton son poder.

Guerres, crims i robatoris,
Més que res, molts infidels,
S’ha perdut tot el respecte,
Que n’hi queden les arrels.

Si no ve altre vegada,
Qui n’agafi el timó,
No hi ha qui això ho pari,
Volem tots un bon bastó.

Per lo tant reflexionem-ne,
I anem a lo que he dit,
Busquem pau i no fem guerra,
Amb l’amor més infinit.

Si és així el nostre poble,
No hi haurà separació,
En serà vila tranquil.la,
Amb amor i convicció.

Josep Solé

SR. LAPORTA

2007-10-27T12:37:00.001+02:00

EN FA UN ANY L’HI ENTREGAVA
UN VERSET D‘UN SERVIDOR
DELS DOS ANYS QUE VD. ESTAVA
GOVERNAN NONSTRE TIMÓ.

DIRECCIÓ PER CERT MOLT BONA
DE LO BE QUE HO HA PORTAT,
DE LA UVI QUE ESTAVEM
ARA ESTEM A L’ESTRELLAT.

JO NO SÉ SI AQUEST LLIBRE
DIRIGIT EN EL CAMP NOU,
S’HA PERDUT O NO L’HI DAREN,
PER NO TINDRE ENRENOU.

QUE PER CERT ELS QUE VAIG FER-NE
I QUE VAIG REPARTIR,
HA ESTAT L’UNIC SENS RESPOSTA,
LA QUE MÉS VOLGUÉ TENIR.

ARA JO DONCS APROFITO
A VIGÍLIES DE SON SANT,
DESITJAR-LI UN GRAN DIA
AL REDOS QUI ESTIMA TANT.

HI HO FAIG EN TAN ENTUVI,
QUE JA SÉ QUE PASSARÀ,
EN EL DIA DE LA FESTA,
PER NINGÚ PODRA ESTAR.

LI DIRAN VÁRIES MANERES
DE LA FORMA QUE HO ESTA FENT,
QUE COM JO HO REPETEIXO
EL VULL SEMPRE PRESIGENT.

SÓC MOLT GRAN SR, LAPORTA,
JA EN SOC FET NORANTA DOS,
QUE JO DINTRE D’AQUEST BARÇA
JA N’HE VIST DE TOTS COLORS.

PROU ELS METGES ARA HEM DIUEN
QUE NO TINGUI TAN TRAÜT,
QUE NO SURTI MÉS DE CASA
QUE NO TINGUI UN DISGUST.

CAR TENIA JO L’IDEA
DE PARLAT-NE AMB VD.,
MÉS LA VEU QUE CARA A CARA
AQUEST GOIG JO NO TINDRÉ

QUE SI MAI EN SA AGENDA
EN PASSÉS PER MON POBLAT,
I EN PARÉS TANT SOLS MITJA HORA
FORA MA FELICITAT.

LI RENOVA LA GRAN JOIA
QUE HA TINGUT NOSTRE AFICIÓ,
DEL NO RES HA FET MIRACLES,
FINS A SER-NE CAMPIÓ.

I NO SOLS PER NOSTRA LLIGA,
ENS HA DUT MOLT MÉS ENLLÀ,
CONQUISTANT A TOT EUROPA
QUE TOTHOM RECORDARÀ.

ARA ADÉU SR. LAPORTA
SI ELS METGES M’HAN PRIVAT
DE QUE FACI MENYS SORTIDES
ALTRE COSA M’HAN DONAT.

ÉS ESCRIURE TAN COM VULGUI
QUE PER MI SERÀ SALUT,
PER LO TANT NO LI EXTRANYI
DE QUE TINGUI MÉS REBUTS.

I PERDONI L’ESTONETA
PER LLEGIR LO D’AQUEST VELL,
QUI DE COR EL FELICITA
ES JOSEP SOLÉ BALCELLS.

DERBI-BARÇA-MADRID

2007-10-27T12:30:00.000+02:00

EN EL DERBI D’AQUEST DIA
VA SER UN DERBI IGUALAT,
TOTS JUGAVEN EN BRAVURA,
I FOU JUST EL RESULTAT.

JA SABEM QUE TOTA REGLA
TÉ LA SEVA EXEPCIÓ,
QUE EL SENYOR QUE L’ARBITRAVA
NO ES PORTÀ COM TAL SENYOR.

COM VEGEREM RAMOS MARCOS,
JUGADOR MOLT VIOLENT,
A EN RONIE PER DARRERA
L’HI PICÀ MOLT FORTAMENT.

QUE SI AIXÒ NO ÉS UNA ROJA
I ENTRAR-HI AMB INTENCIÓ,
DE PORTAR-LO A LA BARRERA
QUI ELS HI FEIA MÉS DE POR.

EL PENAL PICAT A GUTI,
IGUALMENT EL VAREN FER
EN EL MESSI DINS A L’ÀREA,
NI LA GROGA LII TRAGUÉ.

I AL FINAL EL GRAN DIARRA
A EN RONIE VA TUMBÀ,
UN PENAL COM UNA CASA,
QUE FENT L’ORNI NO PITÀ.

ES CANSÀ DE DAR TROMPADES,
EN ELS DOS MÉS BONS PER CERT,
PER TRENCAR-LOS LES JUGADES
O PORTAR-LOS AL BANQUET.

ARA ANEM AL QUE JO PENSO
SOBRE NOSTRES JUGADORS,
QUE NO TOTS DAREN LA TALLA,
DEFENSANT NOSTRES COLORS.

QUATRE O CINC SOLS ES SALVAREN
EN UN JOC MOLT MÉS QUE BÓ,
AL DAVANT FOU EL GRAN MASSI.
QUE PER MI FOU EL MILLOR.

A LA MITJA ÉS L’INIESTA
EL QUE TALLA EL BACALLÀ
MÉS LA SORT NO L’ACOMPANYA,
QUAN ES L’HORA DE MARCAR.

QUI L’HI PRENGUI LA PILOTA
JA POT DI QUE SAP JUGAR,
LA REMENA DE TAL FORMA,
QUE COM ELL NINGÚ HO FÀ.

A DEFENSA FOU EN TURAM
QUI DONÀ UN SECITAL,
DE SABER I VETERANIA,
UN PARTIT PER EMMARCA’L.

EN VALDÈS EN VA SORTIR-NE
MÉS QUE BÉ D’AQUEST PARTIT,
ELS TRES GOLS QUE VAREN FER-LI
NO SE’N SENTI PENEDIT.

QUE VA FER UNES PARADES
QUE ES JUGAVA EL CRUSTÓ.
COM VA FER EL GRAN CASILLAS
IGUALMENT L’ALTRE CANTÓ.

I DIRÉ QUE RONALDHINO
EN VA FER UN BON PARTIT,
NO LI DEMANEM MIRACLES,
QUE EL DEIXAREN MIG TULIT.

PER L’ENTRADA D’AQUELL HOME
QUE LA ROJA MERESQUÉ,
PRO EL DEL PITO QUE ES QUI JUTJA
TINGUÉ POR DE FER-HO BÉ.

DE PUYOL,XAVI I DECO,
TAMBÉ DAREN LO MILLOR,
I EL ETO’O MOLT VA DAR-NE ,
AL SORTIR D’UNA LESIÓ.

UN APARD ES PER EN MARQUES
QUE NO ÉS LO QUE ERA ABANS
UN FORTÍ I UN BARRERA,
I ARA ÉS SOLS UN DE TANS.

DE EN GUDI I EN GIO
POCA COSA EN PUC DIR:
D’ OLEGUER MOLT MENYS ENCARA
QUE VEGÉ LA ROJA ALLÍ.

JUGANT DEU EN CONTRA DOTZE
MITJA PART ANANT A PEU,
SORT QUE EL TÈCNIC MACARRONI,
MÉS ENLLÀ DEL NAS NO VEU.

AMB AQUELL GRAN AVANTATGE
SI NO FOS TANT RETINGUT
DE SEGUR QUE NOSTRE BARÇA
MOLTS MÉS GOLS HAGUÉS REBUT.

PER LO TANT AMICS DEL BARÇA,
COM HEU VIST MOLT VAN JUGAR:
NO ES GUANYÀ,I ÉS UN LAPSUS
QUE A TOTHOM L’HI POT PASSAR.

11—DE –MARÇ—2OO7

CAMPIONS

2007-10-27T12:25:00.001+02:00

En tenim a Barcelona
dos primeres divisió
un ha fet del Rei la copa
l’altre lliga campió.

L’Espanyol fa la proesa
amb tan pocs aficionats,
que avui dia sens recursos
ha vençut dificultats.

Com veiem està encara
en perill de anà a l’infern,
que després per a refer-se,
el suplici serà etern.

Si el Barça ha fet la lliga
i ja és un potentat,
s’ha guanyat aquesta copa
per sa gran regularitat.

Que jugant de tal manera
té l’estadi sempre ple,
que vol dir que per finances
ja no té de mirar rés.

Si portem consecutives
dues lligues en escreix,
en vindran moltes més d’altres
i que el Barça s’ho mereix.

Que dels cracks que ara disfruta
jo diria que en te prou,
més si arriba una figura
ha de ser rovell de l’ou.

A Castella hi ha un adagi,
que ens ho diu poc més o menys,
que uns bombons mai es refusen
ni que siguin Madrilenys.

ESPANYOL

2007-10-25T11:29:00.000+02:00

NO SÓC JO CAP PERIQUITO
QUE VAIG NEIXER JA CULÉ,
HO SERÉ ARA I PER SEMPRE
FINS I TOT QUAN MORIRÉ.

MES AIXÒ NO VOL PAS DIR-NE
QUE NO VULGUI L’ESPANYOL,
ES EQUIP DE CASA NOSTRA
I QUE BAIXI NINGÚ HO VOL.

HA TINGUT MOLTS ALTS I BAIXOS
ARRIBANT QUASI ALS LLIMS,
PRO TAMBÉ HA TINGUT DIES,
QUE HAN ESTAT MÉS QUE SUBLIMS.

EN LA LLIGA POCA HISTÒRIA,
EN LA COPA JA MOLT MÉS,
DONCS JA TÉ EN SES VITRINES,
QUE DEMOSTREN LO QUE ÉS.

I EN LA UEFA ENS DEMOSTRA
EN LO MOLT QUE SAP JUGAR,
CAP PARTIT D’EIXA LLIGA
HA DEIXAT DE PUNTUAR.

ESPEREM SIGA LA RATXA,
QUE AQUEST ANY MARXA MOLT BÉ,
FINS EL BARÇA DERROTAVA
NADA MENYS QUE EL DEBANTÉ.

ES QUE TÉ EN LES SEVES FILES,
HOMES BONS PER TOTES PARTS,
EN LA PORTA HI TÉ EN KAMENI
QUE LI DON GRANS RESULTATS.

I LA MITJA QUE NO ES MANCA,
QUE HI TÉ FORÇA QUALITAT:
I AL DAVANT HI HA EL GRAN TRIO
QUE PER MOLTS ÉS ENVEJAT.

LO PELAT EL DE LA PENYA
QUE EN EL MINI ES FORJÀ,
NO SURÀ EN A CAN BARÇA
QUE EL “”GRAN”” CRUYF EL DESCARTÀ

EN TAMUDO I EN GARCIA,
DEU NI DO QUINS DOS ALETS,
SI ET DESCUIDES UNA MICA,
SE N’ESCORREN COM LES SERPS.

PER LO TANT HE DIT MON PENSAR,
I DESITJO SIA AIXÍ,
DOS EQUIPS A BARCELONA,
HAN DE SER SEMPRE EN AQUÍ.

MARÇ—2OO7

ESPANYA ISLANDIA

2007-10-25T11:23:00.000+02:00

EL PARTIT ESPANYA ISLANDIA
POCA COSA EN PUC DIR
CAR VEGEREM JA SA IDEA,
QUE SOLS ERA RESISTIR.

AMB DEU HOMES AL DARRERA
I UN DE SOL ALLÀ AL DAVANT,
QUE EL PORTER DE CASA NOSTRA
NO ESTAVA SOLS MIRAN.

EN SEMBLAVEN BESSONADA,
MOLT FORNITS I BEN PLANTATS
I QUE ANAVEN A LA MODA,
AMB EL CAP MOLT BEN RAPAT.

ES VEGEREN GOLEJADA
AL SENTIR-SE INFERIORS,
VAN POSAR AQUELL “CERROJO”
QUE NO HI PASSEN NI EL MILLÓ.

QUASIBÉ HO VAN LOGRAR-HO,
AGUANTAREN MITJA PART,
FINS QUE NOSTRE GRAN INIESTA
ELS TRENCAVA EL FORRELLAT.

EL PARTIT QUE VAREN FER-NE
TOTS ELS NOSTRES TITULARS,
CONVENÇUTS I AMB ENERGIA
QUE EN SERIEN BEN LLIURATS.

EL PASSAT AMB DINAMARCA,
UN PARTIT MOLT DIFERENT,
HI HAGUÉ CANVIS A LA VISTA
QUE ES NOTÀ NOTABLEMENT.

AL DARRERA LA DEFENSA
ENTRE MARCOS I PUYOL,
LA BARRERA QUE NO HI PASSA
PER ALLÍ TOTHOM QUI VOL.

EN EL MIG LES FORMIGUETES
QUE NO PAREN DE BREGÀ,
EN SON XAVI I INIESTA
QUI EL CERROJO ELS VA TRENCAR

ELS DEMÉS SON GRÀ D’ARENA,
EL POSAREN EN ALLÍ,
SI HO FAN DE TAL MANERA
NO TINDREM JA QUE PATÍ.

ARA APART PER AQUELL ÀRBIT,
QUE UN GOL ENS VA ANULAR,
SI HI VA VEURE UN CONTACTE,
PEL QUE FEU HO ACERTÀ.

JO L’ADMIRO DE LA FORMA,
QUE AVIAT ELS POSAR A TO,
SENSE TREURE CAP TARGETA,
DEMOSTRÀ SER-NE MOLT BÓ.

SI ELS ÀRBITS D’AQUI ESPANYA
QUE SOLS PITEN PER DICTAT,
SI IMITÉSSIN AQUEST HOME,
S’ACABAVA UN MAL DE CAP.

DE SEGUR QUE TOTS NOSALTRES
EN SON LLOC FÉSSIM IGUAL,
QUE SI ERRES CONTRA CASA,
QUEDARÀS SENSE NI UN RAL.

HA SIGUT I ÉS ENCARA
EL TABÚ D’AQUEST FUTBOL.
SI NO HI HA QUI HO ARREGLI
NO TINDREM MAI CLAR EL SOL.

MARÇ 2007

EL GAMPER

2007-10-25T11:19:00.000+02:00

Aquí van quatre paraules
del partit que es feu allí,
uns minuts d’alternativa,
que després ja va venir.

Aquell joc preciosíssim
que ho varen dibuixar,
meva i teva la pilota,
quatre gols en van entrar.

Pel que es feu encara fou curta
si haguéssin encertat
dos cops Eto’o i Saviola,
jugadors de qualitat.

Mes també el Berdem Bremen
ocasions en va tingué,
els fallà la punteria
per poder-ne algun gol fer.

Que el partit sens cap mira,
molt bé podia ser,
sis a dos per nostre Barça
com pensem tots el culés.

Que jugant de tal manera
el Sevilla a tremolar,
si miraren l’espectacle
ja hem direu com han d’estar.

Finalment tenim al Celta
que de manco no en té res,
amb tants dies de combatre
pot venir algun revés.

Mes el tècnic que té el Barça
ho sabrà molt regular,
que demostra experiència
i el cap el té molt clar.

CONVENT

2007-10-23T17:05:00.000+02:00

RECORD I

Pares, avis i besavis
A la vila ens van deixar,
Tres ermites molt boniques,
L’una d’elles ja no hi està.

La primera el Santuari,
Nostre mare la Mercè,
Un tresor en sa façana,
Com a símbol de la fe.

Donem gràcies que en la guerra,
No s’hagués enderrocat,
Ja que tot lo que era església,
Acabava tot cremat.

En el vuit-cents trenta i cinc,
A mitjans del mes d’agost,
Al capvespre enes flames
Ho arrassaven quasi tot.

Com també allí cinc frares,
Dintre d’ell hi van morir,
Ensenyaven i guiaven
Nostre poble Coloma.

Als cent anys d’aquella feta
Altra volta s’encengué,
Per a treure d’eixa vila
La gran fe que encara té.

Sos parets com un miracle
Aguantaren fermament,
I el tresor de sa portada,
Aguantà estoicament.
Juliol’06

MOURINHO

2007-10-23T16:54:00.000+02:00

En Mourinho és el jove,
Que vingué en el camp nou,
En semblava mosca morta,
I ara està muntant un show.

I cregueu que la sap llarga,
Controlar-ho és tot es creu.
Quan es perd la culpa als altres,
Més si guanya és tot un Déu.

Del no res s’ha fet un home,
Molt actiu però rencorós,
Que ha tingut sempre problemes,
Amb companys entrenadors.

Quan entrà a casa nostra,
Ja es vegé son tarannà,
Ajudant als qui ara jutja,
I ara a tots vol ensenyar.

No és ruc, tampoc és neci,
Com prou bé ho ha demostrat,
Fóra bo si sa baleta,
Si per bé s’hagués girat.

No hi ha home que l’iguali,
En xerrar a la tun tun,
Ni que el multin ni el castiguin,
Ell segueix escampant fum.

Una cara com un marbre,
Mastegant sempre xiclet,
I si obre els seus llavis,
Per ferir a tort i a dret.

I si porta gabardina,
És igual aquell senyor,
Que mig guenyo i detective,
N’aclaria tota acció.

Jo creuré que son somriure,
No l’ha vist aquí ningú,
Si ho fes es perderia
Aquell títol d’home dur.

Si et mira cara a cara,
Amb els ulls mig aclucats,
Marxa ràpid de sa vora,
Per no oïr-ne disbarats.

Què passà a Inglaterra,
Amb les ordres que donà,
Fer servir fort la manguera,
Perquè faci mal jugar.

La segona fou més forta,
Que veient-se inferior,
Ordenar en els seus homes,
Anar cara l’intimació.

Si el rival és molt més ràpid,
Com el Messi fou allí,
Patacada al tobillo,
Que no ho torni a repetir.

Que si logra treure el Messi,
Ni que perdi un efectiu,
Ha obtingut lo que volia,
Que d’això en sap un niu,

El que diu de Catalunya,
Fem teatre del millor,
Però marxà el gran pallasso,
S’ha perdut molta afició.

Tots sabem les males tretes,
Sempre acaben malament,
Mes el Messi a la gloria,
I en Mourinho a l’infern.

Març 2006

EL GOL DE MESSI

2007-10-23T13:56:00.001+02:00

En tenim a casa nostra,
Una perla sense preu,
És en Messi que tan Jove,
Tot el públic ja té seu.

Quan es posa la directa,
Són ses cames dos ciclons,
Que’ls rivals al seu darrera
Aturdits veuen visions.

Es desfà de dos contraris,
D’un tercer un quart i un quint,
El porter estirat a terra,
Que sols mira son esprint.

I el poc marge que li queda,
L’exprimeix fins a l’extrem,
Quasibé sembla impossible,
Més a dintre la veiem.

Em recorda a Ronaldo,
Aquell any que fou aquí,
En feu un al Compostel.la
Quasi exacte que’l d’ahir.

D’aquests gols no se’n fan gaires
Que ben pocs en contareu,
És un gol per emmarcar-lo,
I posar-lo en un museu.

Més com Messi és tan Jove,
I es veu tant eixerit,
En veurem més d’una festa,
Que un partit ha decidit.

Sols hi ha el perill de perdre’l,
Que no vingui aquell rus,
Li aboqui una fortuna,
I llavors, amén Jesús.

Abril 2007
JOSEP SOLÉ BALCELLS

Refranys:

2007-10-23T13:55:00.004+02:00

Si el maig molta pluja hi ha,
Molta palla i poc gra.

Dies de maig, dies amargs,
Els pans curts i els dies llargs.

El maig comença amb creu,
Si un s’hi casa en té deu.

La flor de la hermosura,
Com la flor de maig en dura.

Pel maig
cada dia fa el seu raig.

Trons de maig,
Vents a raig.

Si plou per Sant Pere regalat
Quaranta més jo n’he contat.

Si sembres mongetes per santa creu,
En tindreu més no voldreu.

Per sant Urbà en sento dir,
Que és la clau del pa i el vi.

Josep Solé

RECORDS III

2007-10-23T13:55:00.003+02:00

La tercera la recordo,
entre mig de dos camins,
a Montblanc una portava,
l’altre ens duia a Pontils.

Es va fer per l’arribada
aquest poble Colomí,
de la nostra gran Patrona,
que en gran goig es rebé allí.

Una hermita petiteta
un altar i quatre banquets,
s’hi resava el rosari
al diumenge a les set.

A les reixes de sa porta
més d’un cop veies allí,
qui hi resava el paranostre
i seguia son camí.

I d’allí la varen treure
per poder-ne aixemplar,
de Montblanc la carretera,
que estava allí al tocar.

De segur que si fos ara
amb la tècnica que hi ha,
apartant-la una miqueta,
s’hi podia ben quedar.

Més són coses de la vida
tot es fa en sentit de bé,
i la nostra Verge i Màrtir,
ja és al lloc on ha de ser.

Josep Solé

ONOMÀSTICA DE JOAQUIM MARTÍ

2007-10-23T13:55:00.001+02:00

Per a ser-ne el teu dia,
Et dedico aquest verset,
Com amic bé t’ho mereixes,
Que en ta vida molt has fet.

Per mitjà de la revista,
T’he volgut felicitar,
Ique ho facin al llegir-lo,
Tons amics del més enllà.

Que tu passis aquest dia,
Amb salut pau i amor,
Rodejat de la família,
Avui dia ton tresor.

Que no falti en la taula,
Ni el xampany ni el bon humor,
I que així per molts anys sia,
T’ho desitjo de tot cor.

Home bo i senzillíssim,
Ets un gran historiador,
Unes mans també de plata,
En la teva afició.

De memòria prodigiosa,
Com hem vist en tons escrits,
Que pintant de meravella,
Són d’artista els teus dits.

Que el color que tu els dónes,
Són tan vius i tan bonics,
Sense llum tu els contemples,
Ni que sia mitja nit.

En la mili et portaren
A Guinea Equatorial,
Que als tres anys que allí estares,
No van ser del tot iguals.

Si et descuides una mica,
Baixà bruta en cert moment,
Anà just que no et portéssin
A dormir eternament.

Al tornar aquí a la vila,
Et posares moliner,
Quaranta anys com jo vas fer-ho,
Per guanyar algun diner.

Tu en feies la farina,
Que seria nostre pa,
Jo en canvi feia pinso,
Per el nostre bestiar.

Casadet i amb dues filles,
Més boniques que un sol,
I l’esposa que et mima,
Com si fóssis al breçol.

Veus tu sempre, si hi ha errada,
Els escrits que vas llegint,
I tu ho dius de tal manera,
Que ho faria més sovint.

Com vas fer en la poesia,
Que vaig fer ara fa un any,
On parlava d’una fira,
Que es tenyia molt de sang.

Allí diu a la barquera,
Que va ser tal accident,
I el correcte és la Garça,
Com digueres certament.

De la cosa més petita,
En fas tu una catedral,
El lleiné de casa teva,
Una cosa magistral.

Sempre et troven disponible,
Per a dar-te ton ajut,
Tarden més a demanar-t’ho,
Que tu fer-ho amb tot gust.

Amb la teva cistelleta,
En fas tu el recorregut,
I al tenir-la del tot plena,
Per la casa un gran ajut.

Quan en vens a la botiga,
Ja sabem que t’hem de dar,
Són aquelles pastilletes,
Que ton foc promte encendrà.

Tens un obi pel retiro,
Que t’ajut a passar-ho bé,
Ja sé jo t’aburriries,
Si estiguéssis sense fer res.

Escrivim a la segarra,
Qui n’explica cada mes,
Lo que passa a nostra vila,
I altres coses d’interès.

I no et raqui de donar-me,
Molt sovint els teus consells,
Qui t’ho diu i et dón les gràcies,
És Josep Solé Balcells.

JULIOL 2007

D’HISTÒRIA

2007-10-23T13:54:00.003+02:00

Vaig a fer una poesia,
Una mica especial,
En parlar un poc d’història,
Una cosa molt normal.

Per a molts serà conèixer
Moltes coses que s’han dit,
Que passaren a la guerra,
I ho puc dir perquè ho he vist.

Un record que sempre dura
Per lo molt que hi va passar
Tots sabem que a tota guerra
Són dos bandos a lluitar.

Que els dos en tindran baixes,
I les més seran al front,
Totes dolen, més encara
Si han sigut a ton entorn.

Com passà a casa nostra
Que arribarem a tal punt
Que entre dretes i esquerres
En tinguerem un bon munt.

I quan ara encara hi penso
S’arribà a tal extrem,
Quasi sembla una mentida
Que perdéssim tant el seny.

Sols aquí ara jo poso
Els que fou a mon cantó,
Uns amics i unes persones,
Que estimava de debò.

Servirà per honorar-ne
Els que allí van morir,
I que un fill d’aquesta vila,
No ho torni a repetir.

De Conesa a Cal Torres,
I d’allí a Sant Joan,
Fins les Quatre Carreteres,
s’han tenyit totes de sang.

I que totes foren fetes,
Pel nostre comitè,
Que mataren aquells homes,
Que son mal.. era fer el bé.

Aleshores nostre vila
Hi hagué tal desunió
Entre uns i entre els altres,
Que acabà amb lo pitjor.

Poc abans de la tal guerra,
Hi hagué un esbalot,
En les urnes aquell dia,
Es pegà a un sacerdot.

El mateix que anà a Conesa,
En sa ràbia encara al cor,
Rematava al meu mestre,
Que de cop no caigué mort.

Amb dos més al lluny anaren
A matar un meu company,
Que portava la sotana,
Justament en feia un any.

Els mateixos a Solsona,
Van matar a un meu cosí,
En Vidal que queia màrtir,
Per els trets del seu veí.

I a les Quatre Carreteres,
Junt amb altre sacerdot,
En mataren aquell home,
Tant pacífic del tot sord.

Els que duien en el barco,
És que estaven convençuts,
Si tornaven a la vila,
Fóra ja amb atauts.

També a mi m’amenaçaren,
Quan allí vaig ensenyar,
Una llei que ben clar deia,
Que jo al front no tinc que anar.

Com pagés i fill de viuda,
M’eximia del Server,
Més com tots era en contra,
No tingué altre remei.

Al sentir aquell alcalde,
Que em digué,.. noi tens raó,
Més aquí sóc jo qui mana,
Si no hi vas, per tu pitjor.

Lo que escric tot són paraules,
D’un dels xòfers que els portà,
Ell cap culpa hi tenia,
S’hi guanyava el seu pa.

El xicot molt es temia,
Que el cridés algun jutjat,
Per a fer de testimoni,
Dels llocs que havia anat.

Li vaig dir: queda’t a casa,
Que no res et pot passar,
Sempre hi ha aquella paraula,
Que t’hi varen obligar.

Vilatans sellem conflictes,
I vivim agermanats,
Tot pregan al qui hi pot fer-ho,
Que no hi hagi enamistats.

Que la vida és molt bonica,
I una vila encara més,
Que si anem tots a la una,
No hi ha mal que hi faci res.

Tots hem vist si no es alhora,
Fins a on hem arribat,
Que ni el “dir” de nostres pares,
Ja no val, ni és sagrat.

Josep Solé

ELS TEMORS DE RIJKAARD

2007-10-23T13:54:00.001+02:00

Si en el ràcing s’empatava,
Tot fou culpa d’en Rijkaard,
Lo que diu o lo que actua
Hi ha molt poc de veritat.

Que el treure nostre Messi,
El millor que hi havia allí,
Fou tant gran la garrafada
El moment de decidir.

Amb la clara evidència
Lo que feia aquell extrem,
Que al tocar-ne la pilota,
La perdia al moment.

En la cara d’en Messi,
Reflectia son disgust,
Jugant bé com ell jugava,
Va ser un canvi molt injust.

Més li fa tanta feresa,
Canviar aquell jugador
Que tremola al pensar-ne
La que en altre ocasió.

Ni que digui que ho controla,
Sap aquella veritat,
Que la cabra “tia al monte”
I allí sempre ha tornat,

Són boniques les paraules,
Que vostè les diu prou bé,
Més cumplir-les ja més costa,
És de massa bona fe.

Com vostè no gosa a fer-ho
Ja tingut qui li ha arreglat,
Dos, tres mesos a la sombra
Ja en veurem el resultat.

També té el gran conflicto,
En la mitja amb els petits,
Molt bé sap que li rendeixen
I els separa alguns partits.

Si la cosa bé funciona,
Per què s’han de canviar?
Lo que són aquests artistas
Tot equip voldria ja.

Que el conjunt d’avui del Barça
El voldria tot lo món,
Fou l’afer de fitxar promete,
A uns cracks de tant renom.

Per lo tan bona mà dreta,
Dirigint aquest timó,
En mà dura, no estreta,
Que llavors fóra pitjor

Setembre 2007
Josep Solé B

EL MIRALL DEL TOCADOR

2007-10-23T13:53:00.002+02:00

Si jo fos volguda meva,
Ton mirall de tocador,
En veuria nit i dia,
Si és per mi ta estimació.

En la nit quan en somies,
En ton somni més preuat,
De segur que sentiria,
El sospir més desitjat.

Un sospir que copseria,
Com un tar de dolça mel,
Que espargeixes amorosa,
En t’alcoba d’un gran vel.

Aquell vel que volateixa,
Fins a mi com un encant,
El seu aire al mirall besa,
Que en ton baf vas entelant.

Al matí quan tes parpelles,
Van obrint-se poc a poc,
Com un sol el baf eixugues,
I amb tos ulls que són un foc.

Són lluents com dues perles,
Resplendents d’un amor viu,
També són dues floretes,
Que olorant-les mon cor riu.

I després a l’assentar-se,
Al banquet tant rebufó,
En veuria cara a cara,
La que més estimo jo.

Finalment al pentinar-te,
El teu llavi va resant,
El bon déu, més te s’escapa,
I per què l’estimo tant!

Com mirall contestaria,
Pots estar-ne ben segur,
Que si estimes tant de veres,
Hi ha també qui ho farà per tu.

Josep Solé

RECORDS II

2007-10-23T13:53:00.001+02:00

La segona és l’ermita,
Que fa poc es renovà,
és un far que a tots ens guia
pel camí que hem d’anar.

Ja fa anys que allí miravem
Els retorns de Sant Magí,
Les boniques caravanes,
Que han deixat ja d’existir.

A la tarda de la festa
Érem molts els vilantans,
Que anavem a recebre,
Tots aquells nostres germans.

El xipré que allí hi havia,
Era tot un guardià,
Que segons em deia l’avi
En ses branques es va estar.

Vigilant de nit i dia
I el trabuc entre les mans,
Si venien els contraris
Dels carlins... que era un de tants.

Acabà per enfonsar-se
Despedint-se d’aquell lloc;
Fins i tot qui la guardava,
El tiraren en el foc.

Ara avui podem gosar-ne
D’eixa ermita com abans,
I tot gràcies a persones,
Uns magnífics vilatans.

Josep Solé
Gener’07

MAIG

2007-10-23T13:43:00.000+02:00

Aquí va la poesia,
D’aquells versos que seguia,
Amb els seus típics refranys,
Altre vers hi vaig posar-ne,
No podent-me excusar-me,
D’un senyor que en feia tants.

El maig sempre està de festa,
Lliris, roses i ginesta,
Que perfumen nostre ambient,
És el mes que més convida,
Per el nostre esbargiment.

És el mes de nostra mare,
Que a tots sempre ens empara,
Si un l’hi és sempre Fidel.
També és temps de fer casori,
Ni que cada dia plogui,
El manà que ens cau del cel

Josep Solé

UN PETÓ

2007-10-23T13:29:00.001+02:00

El petó n’és la penyora,
La que es dóna suaument,
Quan es troba a una persona,
Sia amic sia parent.

Hi ha petons de vàries menes
Vos diré els més usats,
En són quatre els que poso
Si n’hi ha més, ja és cosa apart.

El primer és de respecte,
Es sol fer a la gent gran,
És al front al lloc que es posa,
Que molt bé ho agrairan.

El segon és a les galtes,
Avui dia el més corrent,
Moltes voltes de rutina
Per tapar l’expedient.

El tercer és en els llavis,
On demostra ja passió,
Que del cor puja la flama
És el foc d’estimació.

El quart és ja problemàtic
Si un als ulls en vol besar,
Ja són casos un poc raros,
Que ni un sap per què ho fa.

Finalment, qui es que no besa
A la foto que té als dits,
De sons pares i familia,
Els que ja l’han precedit.

Josep Solé
Abril 2007